statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema d'octubre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema d'octubre. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de setembre del 2010

L'octubre






M'agrada que s'obri el teló
i el bosc s'abilli de tardor,
que entri l'octubre a escena
carregat de boires i núvols,
que el cel ens regali pluges
entre pinzellades de fum
i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti
i esclatin els bolets,
que a la roureda creixin els ceps
i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,
i sentirem el picot, veurem un pit-roig
i la mallerenga es mourà inquieta
entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,
cauran, com les fulles, les figues
i els grocs tenyiran al camp la vida
competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre
madurant castanyes,
despertant fredors,
signant projectes,
emparant colors.

Fugirà en silenci
mudant enyors,
generant paraules
per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló
i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...


dissabte, 31 d’octubre del 2009

S'acaba l'octubre;
la vinya s'adorm,
el bosc s'arreplega
i els cims seran blancs
qualsevol albada
mentre madura el most
a la barrica més bona
i el vi novell ens sorprén
fluint de nou ben d'hora.


El temps no té rellotge,
la natura s'esmuny
i nosaltres correm
fent carreres amb els moments;
som sovint sords i cecs,
no sentim com marxen els ocells,
no veiem els matisos del cel
ni la llum dels capvespres.


S'acaba l'octubre,
i els mesos vindran
amb l'ordre de sempre,
primer serà el torn de novembre,
i de seguida, ens atraparà desembre.


dimecres, 30 de setembre del 2009

És octubre un espai


Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest



És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.

I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.

I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.

I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat
d'aquella muntanya...

És octubre un espai.