dijous, 30 de setembre de 2010

L'octubre






M'agrada que s'obri el teló
i el bosc s'abilli de tardor,
que entri l'octubre a escena
carregat de boires i núvols,
que el cel ens regali pluges
entre pinzellades de fum
i els últims raigs càlids del vespre.

Que l'hummus del terra rebenti
i esclatin els bolets,
que a la roureda creixin els ceps
i el vent a l'albada de sobte ens geli.

I anirem a muntanya,
i sentirem el picot, veurem un pit-roig
i la mallerenga es mourà inquieta
entre les pinyes i les cireretes d'arboç.

Correran els dies, passaran les nits,
cauran, com les fulles, les figues
i els grocs tenyiran al camp la vida
competint amb ocres, taronges i foc.

Fugirà l'octubre
madurant castanyes,
despertant fredors,
signant projectes,
emparant colors.

Fugirà en silenci
mudant enyors,
generant paraules
per bastir el món.

M'agrada que es tanqui el teló
i fruir, quan marxi l'octubre, del més grat record...


RODOLINS DE TARDOR

RODOLINS DE TARDOR

Amb poques flors ve una tardor

que pinta camps i arbres de color.

Pluges sobtades o animades ventades:

fan paraigües i ombrel·les destrossades.

Ha posat l’estiu final a el calor,

i ja comença el fred amb la tardor.

Octubre de figues, nous i magranes,

noviembre de bolets, pinyons i castanyes.

Ja arriben pomes i mandarines

per perfumar-nos les genives.