diumenge, 28 de febrer de 2010

Calçotada


Incorporada al costumari personal,

amb tota la natura activa

sota la màgia permanent d'un cel canviant

i un seguit de regals directes del camp.


Calçots de crescuda acurada,

treball de la terra i del pagès,

salsa que amalgama els productes del temps

i la saviesa de mans hàbils i bons coneixements.

S'activen el foc, les flames dels sarments,

que la vinya és útil d'allò més...


I el bestiar hi col·labora a fer un àpat complet,

butifarres i costelles, carn amb carxofes i fesolets.


Deixo postres i begudes pel final,

quan ja no pots parar d'ingerir aliments

i vols immortalitzar l'esdeveniment ancestral.



Olor dolça,
g
flaire d'hivern

amb desig de bon temps;

caliu constant tot al voltant

que se t'arrela a la roba i al cabell

i queda incorporat a l'arxiu del teu cervell.
i
Calçotada dolça,
u
flaire d'hivern...
t




S'estimbarà l'hivern






S'estimbarà l'hivern

a una tanca florida,

saltarà llavors

l'essència d'aquella olor

dolça i acolorida

que el març ens obsequia.





I el final del fred

amb una pluja fina

ens catapultarà l'esguard al cel

per contemplar com brilla

la llum solemne dels estels

quan els núvols fugen amb el vent.