dimecres, 21 de març de 2007

La poesia és... (Dia mundial de la poesia)



La poesia és el motor,
és l'aeròbic dels mots,
és l'acudit rimat,
l'endevinalla embalada,
el gerro de les flors,
la paràbola il·lustrada,
el riu que va al mar,
sobre el mar cada estela,
un vaixell mogut,
la veu que s'ofega,
el fil fi del seny,
la cova d'una idea.

La poesia és el camí més abrupte
que va del buit del no res fins al tot més dens.

Que floreixin les branques tardanes




Que floreixin les branques tardanes


i esquitxi la llum colors als jardins,


que niïn les orenetes d'abril,


que els núvols esclatin sovint


mullant les poncelles, fanguejant els camins,


regant les terres i els boscos de pins,


i que la glicina no li ombregi la flor al gessamí.



Que les tardes creixin ses hores,


que s’obrin les finestres al cel,


que s’esvaeixin arreu els temors,


que només la nit ens dugui foscors,


que la primavera sigui un cau d'aromes


per a ubicar-ne un món de savis records .