Que floreixin les branques tardanes
Que floreixin les branques tardanes
i esquitxi la llum colors als jardins,
que niïn les orenetes d'abril,
que els núvols esclatin sovint
mullant les poncelles, fanguejant els camins,
regant les terres i els boscos de pins,
i que la glicina no li ombregi la flor al gessamí.
Que les tardes creixin ses hores,
que s’obrin les finestres al cel,
que s’esvaeixin arreu els temors,
que només la nit ens dugui foscors,
que la primavera sigui un cau d'aromes
per a ubicar-ne un món de savis records .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada