S'aixeca el dia fred:
esborra un estiu extemporani.
Amaga rostres,
capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.
I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.
