divendres, 28 de novembre de 2008

Nit d'hivern


Un estel brillant al cel

quan avança el capvespre
mira el blau més transparent
que ens regala avui el temps.


Anuncia nit serena,
anuncia fred intens,
anuncia nit d'hivern.

El nen del nan fa non-non

Al cim hi ha un pi,
al pi hi ha un niu,
al niu hi ha un ou,
a l'ou hi ha un cuc,
al cuc hi ha un punt,
al punt hi ha un set,
al set hi ha un nan.
I el nan té un nen.
El nen
del nan
del set
del punt
del cuc
de l'ou
del niu
del pi
del cim
fa no-non.

dimarts, 25 de novembre de 2008

Una guspira

" Ayer por la noche mi cocina estuvo llena de estrellas "
Daniel Arteaga
http://ideesicontraidees.blogspot.com



Una guspira es desprén.

Sembla que comença al cel

la pluja agossarada d'estels.

I t'ho mires i respires
i ets part del firmament.

dijous, 20 de novembre de 2008

Quan la Terra s'inclina

Quan la Terra s'inclina

i el vent despulla els arbres,

quan el fred es fica als ossos

i les tempestes pentinen el món,

quan l'home del temps

s'emociona parlant de corrents polars,

quan el cel llueix poc blau

i la foscor es fa del temps la reina,

quan posen al super els torrons

i a la tele anuncis de festes, joguines i perfums,

quan la tardor es vol acomiadar

i l'hivern gaudeix del seu domini...


Quan tot això succeeix

és que novembre envelleix

i el desembre ja flueix

als nostres imaginaris.



dimarts, 18 de novembre de 2008

Quan el fred


Quan el fred
et paralitza el gest,
quan l'hivern
traspassa les parets,
i et tremolen les dents.

Quan t'embolcalla el fred
i tu ets un ésser a tu mateix aliè,
somies amb estufes, radiadors
i resistències i convectors,
plats de sopa i llars de foc.
Quan un incendi és una benedicció
i el benestar una ficció.

És quan veus que el nostre món
és un cau de mancances
i de circumstàncies precàries,
i que al nostre món li cal calor.

És l'escola el nostre món
i el meu desig que algú engegui la calefacció.







dilluns, 17 de novembre de 2008

Hivern precoç



S'aixeca el dia amb un sol taronja
que ens augura hores de cel clar
a un hivern enguany precoç.


Anuncia jornades de neu i de gelades,
anuncia temps frescot,
anuncia nits estelades
i indigents amb fred al cor.

Anuncia tempestes,
anuncia forts vents,
anuncia a molts indrets
un munt d'inconvenients.


Són coses d'una tardor
que perd ja idiosincràsia
per culpa d'un hivern
que ha nascut abans de temps.




dissabte, 15 de novembre de 2008

Són les boires fugisseres

Són les boires fugisseres,
són els núvols del camí,
són els filtres de la vista,
són les trampes del destí.
*
S'esvaeixen quan arriba
el sol ténue del matí;
deixen sobre les fulles
capsuletes de l'arc iris,
gotes d'aigua densa i clara
que la terra ha d'agrair.
*

divendres, 14 de novembre de 2008

Blau cel



Cel blau cel,

seré sol seré,
llum a dojo,
fred d'hivern.


Dia nítid,
dia clar
que ens empeny
temps enllà...





Miauuuuuuuuu

dijous, 13 de novembre de 2008

De dos en dos


De dos en dos,
sabates, guants i mitjons.
*
De quatre en quatre
les potes de la cadira,
del lleó, el gat i el gos
i les rodes dels transports.

*





dimecres, 12 de novembre de 2008

La veig caure






Com una exhalació,

com un suspir de l'aire,
com un accent lleuger,
com una subtil flaire
cau la fulla al meu costat.

I jo, la veig caure.


Flotant, girant, ballant
m'ensenya grocs i torrats
i els diposita sobre l'asfalt.

I jo, la he vist caure.



dimarts, 11 de novembre de 2008

Un miratge al desert





Un miratge al desert,
la tempesta a mar obert,
una nevada a les muntanyes
i els núvols volant al vent.


Veure les forces de la Natura,
mirar els paisatges amb plaer,
fluir pels camins tocant el cel
somiar amb un Planeta excels...




dilluns, 10 de novembre de 2008

Cases de cucs











Us amagueu entre les herbes,
dissimuleu un cos carnós,
creixeu entre les branques,
magnífics éssers del bosc.


Rovellons de carn compacta,
taronjats o de suc vinós
cases de cucs sou a vegades,
regal, tresor, cau de sabor.


Als cargols i les formigues
teniu per amics i amigues,
la pinassa és el vostre llit,
clar de dia, fosc de nit.



Els dies de la setmana i els astres celestials

Dilluns per estrenar la setmana.

El dia ancestral de la Lluna

ens empeny cap al dimarts,

que és el dia del planeta Mart.


Arribem al dimecres,

Mercuri apareix faci calor o fred,

Júpiter ens porta el dijous agafat del bracet

i divendres ve amb Venus en secret.


Saturn ens regala el dissabte.

I arriba diumenge, el dia del Sol,

que irradia llum a la lluna

per estrenar la setmana un dilluns.




diumenge, 9 de novembre de 2008

Amalgama

Amalgama de sabors,

aliments de tota la gamma,

plata d'amanida,

tota ella vitamina

i suquet de peix:

salabror marina,

llagostins i gambes

coseta fina,

rap,

i un altre peix molt similar,

el nom del qual ningú no sap.




Canta l'aipot a la sala

i balla el vi blanc a taula.



Castanyes torrades,

tortell de nata,

praliné de xocolata

i cafè aràbiga del millor.


S'acaba un àpat rodó,

aroma, gust i emoció.






divendres, 7 de novembre de 2008

Bonic panorama



Fotos d'Albert Mestre


Terra i fang
herbes i gra,
roques, molses
i arbres gegants.

Bonic panorama
per a l'esquirol,
que de branca en branca
trota pel bosc!

Rosega pinyes,
rosega aglans
fent equilibris,
fent jocs malabars.




Poema del nen ploraner

Treus mocs, treus baves,

plores i crides i plores,

llampegues i trones.


Com la pluja,

tot ho innundes.


Com el vent,

la pau em prends.


dijous, 6 de novembre de 2008

La corbata per barret

Anava l'ufà banquer
a visitar un senyor client;
sota la pluja va lliscar
amb una mullada fulla seca
i al mig d'un carrer inclinat
d'esquena caié el banquer.

Espectacular la posició,
va quedar estirat a terra
amb la corbata per barret
i la maleta oberta.
Li volaren els contractes
i la pluja va esborrar els papers
d'emissions, efectius i deutes.

Sense diners, sense papers
el client i el banquer
anaren a fer un cafè
per celebrar una relliscada innocua
que derribà al rei dels diners
un dia qualsevol de tardor al carrer.


Lliscar



Coordinar moviments
sumant esforços.
Surar, viure, lliscar...



Posted by Picasa



Colors, colors,
volem veure el món de colors
i sortir a estones del blanc i negre.


Els fotoreceptors de la retina
han de tenir un paper en la funció.
Posted by Picasa

Va i ve



Plom, acer, reflex
s'emmiralla a l'aigua el cel.

Va i ve,
el mar no s'està quiet
i fa surar la llum que veig.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Poema de la mort. Poema a la mort

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.


Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.



I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.



El dia que pinta

Cada matí surt el sol.

Avui, però,

lluirà nítid,

lluirà més nítid i clar.


El dia després del dimarts

posterior al primer dilluns

del mes de novembre

d’un any amb projectes.


D’un demà de progrés?


El dia que pinta

amb nova tinta

el futur al món.


O serà a un tros del món?






dimarts, 4 de novembre de 2008

Llum



Filtraven les branques els raigs
i la llum incidí transversal,
vertical. Al vespre, tangencial...

Irisava les fulles,
il·luminava cada racó
i extreia tots, tots els colors.

Era el sol de tardor.





Posted by Picasa

dilluns, 3 de novembre de 2008

Enfosquint

Ha marxat el sol
deixant al cel un blau intens
extens, profund, immens...


Decantat, Venus llueix,
i d'immediat la Lluna creixent,
lluminosa i prima i nítida apareix
perfilada i definida i clara i fluorescent.

I Júpiter a la vora, la decora.

Cireretes d'arboç




Entre pins i alzines
cireretes d'arboç;
vermells a un bosc
il·luminat pel sol.

Fruit de tardor
aspre i dolç,
cirereta de pastor.




Color taronja


Color taronja a la taula,

de tardor els aliments:
carbasses i moniatos,
pastanagues i pinatells,
taronges i l'ou de reig.

Els caquis i les mandarines,
i el color del vespre al cel,
quan el sol es retira
i s'amaga discretament.

Cel ras

Cel ras,
blau serè,
llum, claror, sol
que eixuga mulladers.
Cel ras,
fred a frec,
llum d'hivern.

Basals


Basals lluents a cada pas

on s’ofeguen fulles seques.


Són miralls intermitents

plens de pluja atrapada,

breus llacunes urbanes

per mullar-nos els dos peus

i posar màgia de llum i aigua

a cada passejada.



*





diumenge, 2 de novembre de 2008

Grissíssim



Grissíssim cel turbulent,
cau tancat de tantes boires,
font de pluja sense fi...



Feixos de llum

Feixos de llum acolorida

ens decoren nits de pluja;

surten dels semàfors,

surten dels fanals,

surten dels cotxes que circulen

i dels rètols comercials.


Feixos de llum

que travessen la ciutat,

que il·luminen els basalts

i fan a la foscor un festival.


Feixos de llum

que transformen els paraigües,

que ens mostren carrers lluents

i donen màgia a l’aigua del cel.


Feixos de llum intermitent,

feixos de llum incandescent,

alguns són halo ja directament

i titil·len a poc a poc radialment.


Ens disfressen la ciutat

amb un paisatge literari

rítmic sonor i musicat.






Font de vida

Ens ha sorprés aquesta pluja imparable,
l'aigua del cel, el regal impagable.

Font de vida,
vida a la natura,
natura humida al camp i al bosc,
bosc a punt per la florida.
Florida dels bolets
que alguns esperem

I al primer raig de sol
del primer dia clar i serè,
anirem a cercar el tresor,
anirem a omplir el cistell al bosc.



Poema als caçadors



Assassins dels animals,

actueu a la tardor amb impunitat,

i no sabeu que amb cada tret

dispareu contra els somnis de la gent.



Feu del bosc

un lloc molt perillós,

feu del món

un pou farcit de por.



Feu de la paret

un lleig indret,

assassins caçadors,

penjant a cada clau el cap d'un mort.





Surt tard

Li costa al sol

aixecar-se al matí,

té mandra per sortir,

té mandra per lluir.


Surt tard,

surt trist.


Li costa al sol

aixecar-se al matí.






dissabte, 1 de novembre de 2008

Poema de novembre (Dedicat a la Hvala)

Temps de canvi

i pluges agosarades

per mantenir el bosc humit,

temps de canvi

i núvols àgils

que el vent fa voleiar

amb les fulles que la tardor

ha volgut tintar.


Crisantems, cireretes d’arboç,

molta feina pel pastor

i esperar que passi ràpid el temps

per entrar aviat a l’hivern

i amagar armes i caçadors.


I esperar que la Hvala s’endinsi a les muntanyes

i que ningú la vulgui molestar

que les ósses convidades

han de viure lliures per saltar.


I esperar que un mes tan llarg

ens regali espectacles naturals,

tempestes, raigs de sol i aixoplucs

i amagatalls d’escalfor, flama i caliu.


I esperar que als indrets amb primavera

es desfacin plàcidament les geleres,

revisqui la Natura sota el sol

i preparin els Nadals amb vacances a les platges.