dimarts, 3 de març de 2009

Colles de poetes

Tenim colles de poetes a les aules,
que pensen, que diuen, que rimen,
que escriuen mots al blanc del paper.

Quan tanquen el ulls,
quan escarben al pou
sense fons dels records,

quan inventen històries dels móns,
quan salten o cauen invocant terrors,

quan veuen, quan miren
i entren amb el cap de passeig pel cor,
poemen, escampen al full
versos i estrofes i rimes
que harmonitzen reflexions amb els sons.

Esmorteeix



Sol dèbil avui,
teranyina blanca nebulosa
que esmorteeix tots els colors,
aplana els relleus
i entristeix un dia
que ha matinat monòton.


Remena pensaments
catalitza humitats,
fa solemne el capvespre
en introduir per fi un canvi
al panorama cromàtic ambiental
que justifica accelerar dissimulant el pas,
contemplar els fanals lluminosos
i enrederir els rellotges
per aturar el temps
i elaborar tranquil·lament projectes
o empolainar antics records.





Seguirem caminant

Mantenint el ritme,

buscant tresors,

saltant pels tolls,

trepitjant el fang,

esquivant les pedres,

prenent el sol,

localitzant planetes

i olorant les flors.


Desxifrant els mapes,

consultant estels,

desafiant els vents,

mirant GPS's,

respirant la pols,

divisant horitzons

d'un immens món

que gira fluït, que gira rodó.


Transitant camins

dibuixant projectes,

musicant els mots.