Més enllà

Més enllà dels terrats,
per sobre de les cases,
per damunt del ciment i de l'asfalt
hi ha un cel blau fet d'espai excels.


Aixopluc d'albades emboirades,
sostre gran dels migdies sublims,
colors de les tardes esfilagarsades,
llum tenebrosa de les nits més inquietants.


Volum alat gresol de les pregàries,
lloc ancestral que no envelleix en passar el temps,
reducte -paradís- seu de totes les tempestes,
marc per trons i llamps, vespres calmats i impetuoses ventades.

Part de tu

Esclaten al cel
espurnes i esquitxos,
punts mòbils de llum
que titil·len
i dansen a les fosques
entre la lluna i els ulls.


I els mires,
i els veus,
els admires
i ja són part de tu.


***