statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de setembre del 2015

Ja som a la tardor







Quan els mots 
respiren intempèrie
i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits
allargassen la foscor
i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins
ens regalen frescor
i la son mandra i por.

Quan el bosc
i el fang i el foc i el vent 
i les fulles parranderes
fan un món.

Quan passa tot això,
diem: oh! ja som a la tardor...

dijous, 30 d’octubre del 2014

Panellets






Fan olor de pineda, de sol i d'atmella,
fan olor de caliu a la vora de la llenya,
és aroma de ganes d'estiu a la primavera,
que ens recorda a la Natura quan hiverna,
ens obre la gana especial de castanyada
amb fum i vent de tardor i una nit estelada...

dimarts, 28 d’octubre del 2014

Flocs de llum





Flocs de llum, 
pluja viva entre les branques
nascuda als raigs del sol:
fluïd ardent que tremola
entre la brisa lleu i l'ombra.

Cauen les fulles mortes
es llencen, vol lleuger
en òrbita suau helicoïdal;
la Natura les desprén
i el terra humit, silent, les rep.

Quin bany de blau i vers!
tots els ocres, tots els verds
i al capdavall, la pell sedosa
d'un Planeta bell i immens...

Flames i foc





El cel no és tan blau
-esdevè quasi blanc-
ni les fulles tan verdes,
deriven ja a torrats i ambres.
La tardor arriba tard
carregada d'ordres,
de nous colors als arbres
i ganes d'amorosir les tardes.

Allargassa les nits,
dóna corda als fantasmes,
encén flames i foc
per coure les castanyes.
Passeja l'alè
dels vius per les tombes,
justifica pluges i vents
i ens apropa al dolç encant de l'hivern.

dijous, 9 d’octubre del 2014

Quanta vida interna!




Quanta vida interna!

Invisible a ull nu,
mòbil, tancada, plena,
agitada i alhora serena.

La teva pell externa
és llur infranquejable frontera
que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena
i quan et veig,
m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,
malgrat el manat de cucs
que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,
et tinc en estima intensa, 
t'agafo, i et deixo anar amb pena...

dimecres, 7 de novembre del 2012

Al cor de la tardor





He somiat un mar de núvols,
he buscat un prat amb flors,
he trobat colors de somni
i mil llums al cor de la tardor...

Ambre, mel, daurats i roigs,
a cada hora un canvi de to
mentre el vent juga amb les fulles
i les branques ballen sota el sol.

És el temps de guardar els fruits,
és el temps de tancar finestres,
de tenir a punt llenya i llar de foc
i de llegir poemes en fer-se fosc.



***

dilluns, 28 de novembre del 2011

Rovellons

Trobats a un indret boscós del Montseny





Sorpresa llargament esperada,
sang taronja entre els dits,
recollir amb fervor la boletada
mentre el sol daura amb consistència el desig.



Passejar pel terra incisiva la mirada
escannejant els tresors 
que el bosc de tardor ens regala
per afalagar-nos els sentits.


Prendre la decisió encertada,
anar pels camins adequats,
veure el verd tendre dels pins
decorant la plata de l'alzinar...


Retrobar-te amb la pinassa,
exposar la pell als esbarzers
i tolerar amb gust una esgarrapada.
Sentir piular una mallerenga,
punxar-te les mans ja tacades, 
despentinar-te amb les branques,
localitzar -oh!- aquell rovelló
o el pinetell que pels matolls s'amaga
i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen
a manera d'acolorida i generosa comparsa.

Tots són diferents, tots són una guapada.
Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.
Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.
Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.
El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.

No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada 
respirant a ritme matiner de la rosada; 
contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,
ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,
aquella que l'aigua deixa esponjada
i delata vermellors incipients de la rovellonada.
No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada...



***

divendres, 11 de novembre del 2011

Fi fred

Foto: tardor als Ports


Queda enrere el sol d'estiu
i les brises vora mar.
Els grocs dels camps de blat,
les tempestes de la tarda
i els dies clars, llargs i vius.

Queda enrere la calor
i ens arriba com una gran abraçada,
com un tsunami inevitable,
com un fet que ens aclapara
aquest fi fred de la tardor.

Fred blanc brillant de l'albada,
delicat i sense entitat de bon matí
absent quasi a migdia,
revifat quan marxa el sol
i amb plenitud quan es fa fosc.

El fi fred de la tardor.

divendres, 4 de novembre del 2011

dijous, 22 de setembre del 2011

Hora de canvis









Tanca l'estiu la paradeta,
és ja hora de canviar:
obrir el pas a la fresqueta,
als bolets i les fulles enllà.

S'acaba el sol perpendicular,
les vacances plenes d'hores,
suar les gotes com diamants
i moure'ns, al ralentí, 
amb xancles pel jardí.

És temps ja d'espavilar,
d'omplir l'horari sense forats,
és temps d'estrenar sabates
i trobar castanyes per xutar.

Que entri al calendari la tardor,
que ens porti vents amb el fred del nord
i ruixats amb consistència sobre el bosc.

Que ens bressoli sense límits els mots,
que els seus regals omplin els rebosts.
Que ens ajudi a albirar les primeres nevades...



diumenge, 3 d’octubre del 2010

Intercanvi



Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.




Tot i el seu color

semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut

humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel

dijous, 12 de novembre del 2009

Cauen versos

Cauen versos de les branques,
cauen mots del castanyer;
fulles seques que s'estimben
i castanyes sobre el groc serè.
S'amaguen entre ombres,
i s'escriuen sobre el fang;
s'esborren amb les pluges
i s'obliden a l'hivern.
Cada tros de branquilló
i les pinyes i el boix
les cireretes d'arboç
i les pedres i els socs
i els arbres que no perden la verdor,
i les mallerengues i els tudons
son els noms presents al bosc
i fan versos que ens expliquen la tardor.
I no es cansen
ni de nit ni sota el sol,
que perviuen a la Terra,
aquesta nostra excelsa mansió.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Ha marxat el sol d'estiu

Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca
que el primer raig de llum
a un dia fred t'atansa.

Pirategem a migdia la calor,
l'envasem a la mirada
i, en arribar la tarda,
rememorem hores sublims
de tardors ben conservades.

I de sobte,
les aromes del fang
ens sobrevolen l'olfacte
i els colors del bosc al vespre
ens gronxen la mirada,
i aquell gust salat de les primeres olives
compassen nostre pas.
I recordem la pluja intensa
a la pineda dels rovellons,
i la molsa amagant els camagrocs
i les herbes bressolades pel vent
que ens amaguen la collita.
I el cistell pesant i ple,
i la sopa de fredolics per sopar
que fumeja llarga estona a la cuina....


Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca.





dimarts, 3 de novembre del 2009

Ombres ben dibuixades

S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.


A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Comença el festival

Comença el festival

de les fulles seques i llur vol,

dels colors del sol i el foc

sobre el gris de les llambordes.



De les branques canviants,

dels arbres que muden d'aspecte

sota les hores de poca llum

i competint bellesa amb el capvespre.



Les nits seran de vidre,

els estels, punts de llum brillant,

la lluna, de les fulles un mirall.



I amb l'albada, seguirà el festival.
















Estrenem novembre

Estrenem novembre
amb crisantems pels morts,
timidesa del sol
i colors punyents a les branques.

Contundència d'una tardor
que ens escampa, sàvia,
l'empenta amb brins d'enyor.

Núvols i boirines,
flocs de neu als cims,
pluja de passeig pels vidres
i ventades selectives d'aire fi.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,
esperar que el cel
vagi aclarint,
que el sol aparegui
precedit per llums
canviants i inversemblants,
acolorides i brillants
que només poden sortir
de la vareta d'una fada,
o dels somnis d'un mag.



Colors d'ambre ancestral,
rosats fugint als taronges,
albada que a ciutat
sembla cinema inventat.



Colors que a poc a poc
es van concentrant
als blaus ben convencionals,
d'aquells que et conviden
a sortir de casa i accelerar els pas.



Els blaus dels primers freds,
els blaus tardorals,
els blaus que al cel
comencen a pintar
la monotonia
i el - ves, què hi farem? de cada dia.



dilluns, 28 de setembre del 2009

S'acaba setembre





S'acaba setembre,
la llum remet
i el cel s'omple de núvols
si s'entesta el vent.

Neix el nou temps,
de tempestes sobtades,
del passat immediat
que s'oblida d'un salt.

De projectes i grans llunes
que il·luminen les nits.
D'esperances i voluntats,
de fulles fugisseres
tenyides de colors.
De sentits que amplifiquen
les aromes del bosc.
De l'inici de gelades,
del regne fosc,
de guspires que crepiten,
de fum i de foc.
De vespres humits
recollint llenya
i esperar que arribi la nit
de reverenciar la foguera.
De caleidoscopis
i vidres polièdrics,
de llums daurades
i terres enfangades.

D'enyor i calidesa
esperant els freds sobirans.


********


dissabte, 26 de setembre del 2009

Reialme del taronja









Reialme del taronja,

caquis, magranes

pinetells i carbasses,

el cor de les flames

i les fulles dels arbres

color llar del bosc.



***

Repós, reflexió.

Les vinyes, oxidades

ànima de ferro

als pàmpols i als solcs.



***

Esperit i vida,

antesala del roig

que empeny i esperona

la victòria del foc.



***

Arxiu de collites,

present d’abundor

passat de verds tendres,

futur de fredor.



***

Reialme del taronja

amb halo de tardor,

que acull i acarona

el temps del temps millor.



***