Ja som a la tardor

Quan els mots 

respiren intempèrie

i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits

allargassen la foscor

i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins

ens regalen frescor

i la son mandra i por.

Quan el bosc

i el fang i el foc i el vent 

i les fulles parranderes

fan un món.

Quan passa tot això,

diem: oh! ja som a la tardor...

Panellets

• 
  

Fan olor de pineda, de sol i d'atmella,

fan olor de caliu a la vora de la llenya,

és aroma de ganes d'estiu a la primavera,

que ens recorda a la Natura quan hiverna,

ens obre la gana especial de castanyada

amb fum i vent de tardor i una nit estelada...

Flocs de llum

Flocs de llum, 

pluja viva entre les branques

nascuda als raigs del sol:

fluïd ardent que tremola

entre la brisa lleu i l'ombra.

Cauen les fulles mortes

es llencen, vol lleuger

en òrbita suau helicoïdal;

la Natura les desprén

i el terra humit, silent, les rep.

Quin bany de blau i vers!

tots els ocres, tots els verds

i al capdavall, la pell sedosa

d'un Planeta bell i immens...

Flames i foc

El cel no és tan blau
-esdevè quasi blanc-
ni les fulles tan verdes,
deriven ja a torrats i ambres.
La tardor arriba tard
carregada d'ordres,
de nous colors als arbres
i ganes d'amorosir les tardes.

Allargassa les nits,
dóna corda als fantasmes,
encén flames i foc
per coure les castanyes.
Passeja l'alè
dels vius per les tombes,
justifica pluges i vents
i ens apropa al dolç encant de l'hivern.

Quanta vida interna!

Quanta vida interna!

Invisible a ull nu,

mòbil, tancada, plena,

agitada i alhora serena.

La teva pell externa

és llur infranquejable frontera

que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena

i quan et veig,

m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,

malgrat el manat de cucs

que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,

et tinc en estima intensa, 

t'agafo, i et deixo anar amb pena...

Al cor de la tardor

He somiat un mar de núvols,

he buscat un prat amb flors,

he trobat colors de somni

i mil llums al cor de la tardor...

Ambre, mel, daurats i roigs,

a cada hora un canvi de to

mentre el vent juga amb les fulles

i les branques ballen sota el sol.

És el temps de guardar els fruits,

és el temps de tancar finestres,

de tenir a punt llenya i llar de foc

i de llegir poemes en fer-se fosc.

***

Rovellons

Trobats a un indret boscós del Montseny

Sorpresa llargament esperada,

sang taronja entre els dits,

recollir amb fervor la boletada

mentre el sol daura amb consistència el desig.

Passejar pel terra incisiva la mirada

escannejant els tresors 

que el bosc de tardor ens regala

per afalagar-nos els sentits.

Prendre la decisió encertada,

anar pels camins adequats,

veure el verd tendre dels pins

decorant la plata de l'alzinar...

Retrobar-te amb la pinassa,

exposar la pell als esbarzers

i tolerar amb gust una esgarrapada.

Sentir piular una mallerenga,

punxar-te les mans ja tacades, 

despentinar-te amb les branques,

localitzar -oh!- aquell rovelló

o el pinetell que pels matolls s'amaga

i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen

a manera d'acolorida i generosa comparsa.

Tots són diferents, tots són una guapada.

Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.

Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.

Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.

El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.

No marxaria mai del bosc

jo hi viuria allà aixoplugada 

respirant a ritme matiner de la rosada; 

contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,

ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,

aquella que l'aigua deixa esponjada

i delata vermellors incipients de la rovellonada.

No marxaria mai del bosc

jo hi viuria allà aixoplugada...

***

Fi fred

Foto: tardor als Ports

Queda enrere el sol d'estiu

i les brises vora mar.

Els grocs dels camps de blat,

les tempestes de la tarda

i els dies clars, llargs i vius.

Queda enrere la calor

i ens arriba com una gran abraçada,

com un tsunami inevitable,

com un fet que ens aclapara

aquest fi fred de la tardor.

Fred blanc brillant de l'albada,

delicat i sense entitat de bon matí

absent quasi a migdia,

revifat quan marxa el sol

i amb plenitud quan es fa fosc.

El fi fred de la tardor.

La tardor s'ha fet poema

(Muntatge del blog http://quehacemoshoyenelcole.blogspot.com/

Hora de canvis

Tanca l'estiu la paradeta,

és ja hora de canviar:

obrir el pas a la fresqueta,

als bolets i les fulles enllà.

S'acaba el sol perpendicular,

les vacances plenes d'hores,

suar les gotes com diamants

i moure'ns, al ralentí, 
amb xancles pel jardí.

És temps ja d'espavilar,

d'omplir l'horari sense forats,

és temps d'estrenar sabates

i trobar castanyes per xutar.

Que entri al calendari la tardor,

que ens porti vents amb el fred del nord

i ruixats amb consistència sobre el bosc.

Que ens bressoli sense límits els mots,

que els seus regals omplin els rebosts.

Que ens ajudi a albirar les primeres nevades...

Intercanvi

Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.

Tot i el seu color
semblen amagar-se
còmplices les molses
Carme



caparró molsut
humit de pinassa lleu
menjar exquisit...
zel

Cauen versos

Cauen versos de les branques,

cauen mots del castanyer;

fulles seques que s'estimben

i castanyes sobre el groc serè.

S'amaguen entre ombres,

i s'escriuen sobre el fang;

s'esborren amb les pluges

i s'obliden a l'hivern.

Cada tros de branquilló

i les pinyes i el boix

les cireretes d'arboç

i les pedres i els socs

i els arbres que no perden la verdor,

i les mallerengues i els tudons

son els noms presents al bosc

i fan versos que ens expliquen la tardor.

I no es cansen

ni de nit ni sota el sol,

que perviuen a la Terra,

aquesta nostra excelsa mansió.

Ha marxat el sol d'estiu

Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca
que el primer raig de llum
a un dia fred t'atansa.

Pirategem a migdia la calor,
l'envasem a la mirada
i, en arribar la tarda,
rememorem hores sublims
de tardors ben conservades.

I de sobte,
les aromes del fang
ens sobrevolen l'olfacte
i els colors del bosc al vespre
ens gronxen la mirada,
i aquell gust salat de les primeres olives
compassen nostre pas.
I recordem la pluja intensa
a la pineda dels rovellons,
i la molsa amagant els camagrocs
i les herbes bressolades pel vent
que ens amaguen la collita.
I el cistell pesant i ple,
i la sopa de fredolics per sopar
que fumeja llarga estona a la cuina....


Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca.

Ombres ben dibuixades

S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.


A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.

Comença el festival

Comença el festival

de les fulles seques i llur vol,

dels colors del sol i el foc

sobre el gris de les llambordes.



De les branques canviants,

dels arbres que muden d'aspecte

sota les hores de poca llum

i competint bellesa amb el capvespre.



Les nits seran de vidre,

els estels, punts de llum brillant,

la lluna, de les fulles un mirall.



I amb l'albada, seguirà el festival.

Estrenem novembre

Estrenem novembre
amb crisantems pels morts,
timidesa del sol
i colors punyents a les branques.

Contundència d'una tardor
que ens escampa, sàvia,
l'empenta amb brins d'enyor.

Núvols i boirines,
flocs de neu als cims,
pluja de passeig pels vidres
i ventades selectives d'aire fi.

Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,

esperar que el cel

vagi aclarint,

que el sol aparegui

precedit per llums

canviants i inversemblants,

acolorides i brillants

que només poden sortir

de la vareta d'una fada,

o dels somnis d'un mag.

Colors d'ambre ancestral,

rosats fugint als taronges,

albada que a ciutat

sembla cinema inventat.

Colors que a poc a poc

es van concentrant

als blaus ben convencionals,

d'aquells que et conviden

a sortir de casa i accelerar els pas.

Els blaus dels primers freds,

els blaus tardorals,

els blaus que al cel

comencen a pintar

la monotonia

i el - ves, què hi farem? de cada dia.

S'acaba setembre

S'acaba setembre,
la llum remet
i el cel s'omple de núvols
si s'entesta el vent.

Neix el nou temps,
de tempestes sobtades,
del passat immediat
que s'oblida d'un salt.

De projectes i grans llunes
que il·luminen les nits.
D'esperances i voluntats,
de fulles fugisseres
tenyides de colors.
De sentits que amplifiquen
les aromes del bosc.
De l'inici de gelades,
del regne fosc,
de guspires que crepiten,
de fum i de foc.
De vespres humits
recollint llenya
i esperar que arribi la nit
de reverenciar la foguera.
De caleidoscopis
i vidres polièdrics,
de llums daurades
i terres enfangades.

D'enyor i calidesa
esperant els freds sobirans.


********

Reialme del taronja

Reialme del taronja,

caquis, magranes

pinetells i carbasses,

el cor de les flames

i les fulles dels arbres

color llar del bosc.

***

Repós, reflexió.

Les vinyes, oxidades

ànima de ferro

als pàmpols i als solcs.

***

Esperit i vida,

antesala del roig

que empeny i esperona

la victòria del foc.

***

Arxiu de collites,

present d’abundor

passat de verds tendres,

futur de fredor.

***

Reialme del taronja

amb halo de tardor,

que acull i acarona

el temps del temps millor.

***