I la ciutat brillava

Núvols prims filagarsats
posaven rosa al cel més clar
que pintava lluminós el vespre.
S'encenien els fanals, i la ciutat brillava.

Cada vehicle, al seu pas,
tots els vianants pels camins aleatoris
que el destí els hi posava pel davant
i jo allà al mig, amb indecisió, parada.

Vaig ser moto, gos i furgoneta,
rodamón amb el carret del supermercat,
banquer repentinat de corbata i cartera,
senyora trista encartonada d'un marquesat,
lluna, foscor, meteorit i estrella,
rètol fent pampallugues i bicicleta.
Vaig ser tot allò que circulava
per gaudir dels circuits que m'oferia la mirada.

Dels circuits que m'oferien les mirades.

Ve la primavera

Parla una veu a la ràdio:
diu que avui farà calor,
que el sol, generós,
ens donarà escalfor.

I és què la primavera
ve, ja no té espera,
ens empeny lluny de l'hivern
per guarir-nos de la foscor i del fred.

Farà esclatar poncelles
i augmentarà desgels,
pintarà de llum les tardes,
t'incitarà al passeig.

Ens decorarà la vida
com al riu l'aiguabarreig,
com al cel el vol d'ocells.

Ens durà noranta dies
per solcar, veles al vent,
sota els blaus del firmament.