Ens sobrevolen els mots,
són ales que generen idees,
desplacen o mouen de cop
expectatives i premonicions;
deriven al pou del no res
esperances, desitjos i estocs.
Esdevenen silencis,
escombren remors...
Se'ls emporta el vent
o es queden per ser referents.
Romanen o no al ball
del poema escrit,
entren pel vers
-aquella coreografia que amb la fantasia
i l'estructura sagaç el llenguatge
ens regala-, i ragen harmonia, rima i poesia.
