dimecres, 4 de novembre de 2009

Bressolarem els sons

Bressolarem els sons
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.


I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc

al bell mig d'un nou poema.



Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.

Poques respostes

Esfilagassarem les estrofes d'un poema,
sometrem els mots a un joc de dispersió,
tractarem amb mel de tarongina la rima
i comptarem les síl·labes de cada vers.

Esbrinarem pels pensaments d'un poeta
les seves dèries i cabòries,
indagarem els motius de llurs silencis
i alçarem veus i crits sonors
amb els perquès brollant del cor.

Esperarem poques respostes,
sols el fluir del verb
entre les idees i la bellesa,
i aquella florida loquaç dins del poema.

La tardor ve de visita

Càlida i ja daurada llum al cel,
que la tardor ve de visita.

Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.



Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".

Rebre el primer fred

Mirar al matí al cel
i rebre el primer fred
amb la jaqueta preparada
i l'emoció a la mirada.

Esperar a que comencin les nevades,
i frisar amb la blancor i el glaç silent
que ens durà aviat un avançat hivern...