Càlida i ja daurada llum al cel,
que la tardor ve de visita.
Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.
Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".
4 comentaris:
moltes gràcies per la participació, un cop més
gràcies a tu per les teves convocatòries, Jesús
Isabel!, coïncidim la tardor es vida...
un poema preciós!
sí, Sandra, i en Jesus ens estira els dits; sort en tenim tots plegats, doncs la vida ens regala poesia. O és al revés? (la poesia ens regala vida?)
Publica un comentari a l'entrada