dijous, 22 de febrer de 2007

Poemes de biblioteca

I

Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.


Ja pots ratolinet viure tranquil,

que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.

No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).

Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !






II


La lluna aquesta nit
ha entrat per la finestra
i ha deixat un raig de llum
pujant paret amunt.


S’ha fet de dia,
ha caigut el raig a sobre un llibre
que quan matina i s’espavila
li enganxen les lleganyes tots els fulls.


L’anima el raig i el fa reviure,
el transforma en desitjat.
Respira fort i de cop el llibre
és l’exemplar més estimat,
doncs la màgia de la lluna
li ha atorgat un toc sagrat.


Tothom se’l disputa,
tothom el vol llegir,
corrents va de mà en mà,
doncs un bocí de llum de lluna
l’ha deixat tocat.

III


Cansats de pols els diccionaris,
ferits de vibracions els llegats,
despintats els lloms daurats
i esmorteït el color dels breviaris...


Cada exemplar des d’avui
tindrà un cuidador- i - padrí
que vetllarà pel benestar
del tresor bibliòfil d’ací.


IV


Sense espelmes ni encens,
sants amb corones ni angelets,
el temple de les lletres
t’encén mil flames al cervell.


T’omple el cor d’aventures
i el dia de preguntes,
els somnis d’esperances
i el cap de bons desigs.


Pots volar sobre els deserts,
veure tresors al fons del mar,
ser un assassí amagat a la boira negra de la nit
o un feliç aventurer entre camps de blat daurat.







V

Una biblioteca...

És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.