Sovint m'acosto a un petit jardí urbà
que verdeja a prop dels edificis.
Desprenia avui una flaire floral
mentre s'aliava el sol crepuscular
amb una brisa septentrional, geladora.
L'aire era dolç, s'escampava,
omplia els espais buits i a mi em perfumava.
I en ensumar el seu orígen
vaig trobar una arbre atapeït, ple de flors blanques.
No era tarongina, ni era gessamí,
era un arbre que ballava i desprenia aroma fi.
statcounter
dilluns, 14 d’abril del 2008
Aromes, colors
Aiguabarreig d'aromes hi al camp.
Els colors, determinats:
cada un delimitat
per l'essència de la planta
que li dóna a cada flor entitat.
Blau violat, la farigola,
blau mariner, el romaní
lila solar els lilàs,
taronja foc, els boixacs.
Els raïms de lilàs

La farigola ja florida
sota els raïms de lilàs.
Les cireres són petites,
la figuera ha esclatat:
un verd tendre tot ho pinta,
ha reeixit la llum primaveral.
*
Etiquetes de comentaris:
cireres,
figuera,
hivern primavera,
lilas,
llum
Subscriure's a:
Missatges (Atom)