Són veus

Són veus callades al marge

són sons dèbils de goles amb por,

són mots destinats a l'oblit,

són crits que es perden a l'aire,

són ais que nafren les nits.

Els engoleix cap al no res

la llum del matí,

els engoleix el primer brogit,

l'enrenou diürn,

el coixí sonor

del dia a dia...

Eren veus callades,

eren sons dèbils,

eren mots de l'oblit,

eren crits a l'aire

eren ais de la nit.

És hora

Com el núvol

Com el núvol precedeix a la pluja,

i el crit a l'assassinat,

el mot precedeix al poema

i dicta sons d'harmonia

al poeta que el fa.

Cerca a l'àmbit eteri del cap

estructures i fonemes que expliquin idees

a la manera rimada i més musical.

Demana temps de silenci

demana veus de coral,

demana que el dia amplifiqui

els sons exquisits pels espais siderals.

Demana el mot que la nit

amb espurnes d'estels dignifiqui

cada una de les lletres

que composen el text poemat.

***