statcounter

dimecres, 3 de febrer del 2010

Són veus

Són veus callades al marge


són sons dèbils de goles amb por,


són mots destinats a l'oblit,


són crits que es perden a l'aire,


són ais que nafren les nits.





Els engoleix cap al no res


la llum del matí,


els engoleix el primer brogit,


l'enrenou diürn,


el coixí sonor


del dia a dia...





Eren veus callades,


eren sons dèbils,


eren mots de l'oblit,


eren crits a l'aire


eren ais de la nit.




4 comentaris:

Montse ha dit...

És molt fort!

cada dia et superes, IBM.

Isabel Barriel ha dit...

són coses de la vida...

Striper ha dit...

gemecs de amor de matina
de cossos calents
i relaxats..

Isabel Barriel ha dit...

eren crits d'anònimes pors,
gemecs de dolor...