dimecres, 3 de febrer de 2010

Són veus

Són veus callades al marge


són sons dèbils de goles amb por,


són mots destinats a l'oblit,


són crits que es perden a l'aire,


són ais que nafren les nits.





Els engoleix cap al no res


la llum del matí,


els engoleix el primer brogit,


l'enrenou diürn,


el coixí sonor


del dia a dia...





Eren veus callades,


eren sons dèbils,


eren mots de l'oblit,


eren crits a l'aire


eren ais de la nit.




4 comentaris:

Arare ha dit...

És molt fort!

cada dia et superes, IBM.

poesiaula ha dit...

són coses de la vida...

Striper ha dit...

gemecs de amor de matina
de cossos calents
i relaxats..

poesiaula ha dit...

eren crits d'anònimes pors,
gemecs de dolor...