statcounter

dimarts, 14 de maig del 2013

Quin esclat!

Un gat petit als antics murs de les ruïnes fenícies de Tir (Líban)



Quin esclat!

Sóc poeta nit i dia,
sóc poeta dia i nit,
sóc poeta de bastida,
xuclo versos a la vida.
M'arrosseguen sempre els mots,
m'incorporen a una dansa
generada per la vista i l'oïda.

Quin esclat!

I m'estiren cada dit
per acaronar les lletres,
que romanen al teclat
mentre fan coreografies.
limitades per la tinta.

Quin esclat!

Us convido a aquest ball
us convido amb alegria,
doncs viure fent poesia
us il·lumina el terrabastall
de la quotidiana travessia.


***