Fulles mortes

Foto: algú em pot dir el nom d'aquests arbres?

Parc Natural de Plitviche, Croàcia

Fulles mortes,

és hivern.

No cauen

amb la neu, 

no cauen

amb el gel.

Tremolen

amb la brisa, 

tremolen

amb el vent.

Rebregades, 

enfosquides,

ja esquifides,

testimonis,

fulles seques

d'inclemències

sota el cel.

Testimonis

del gran fred.

De les pluges,

pedregades,

grans tempestes

i nits plenes d'estels.

Hores d'intempèrie

al bell mig de l'univers.

Fulles mortes,

                                                                    és hivern.

La tardor s'ha fet poema

(Muntatge del blog http://quehacemoshoyenelcole.blogspot.com/

Comença el festival

Comença el festival

de les fulles seques i llur vol,

dels colors del sol i el foc

sobre el gris de les llambordes.



De les branques canviants,

dels arbres que muden d'aspecte

sota les hores de poca llum

i competint bellesa amb el capvespre.



Les nits seran de vidre,

els estels, punts de llum brillant,

la lluna, de les fulles un mirall.



I amb l'albada, seguirà el festival.

Llum

Filtraven les branques els raigs
i la llum incidí transversal,
vertical. Al vespre, tangencial...

Irisava les fulles,
il·luminava cada racó
i extreia tots, tots els colors.

Era el sol de tardor.

Les ventades són lleugeres

Les ventades són lleugeres,
gairebé no s'aprecien;
el brogit del trànsit matiner
i les presses de la vida
les minimitzen.

Les ventades són lleugeres,
fan caure però, les fulles seques.

I si plou, ai!,
com rellisquen!

Record

Duc encara al nas
el record intens de la resina,
la humitat del fang
i la molsa amb les pinyes.

*
I la presència encara indecisa
de la tardor a la vegetació:
alguna branca enrogida,
fulles torrades sense futur,
el contrast de sa limitada vida
amb el verd intens dels avets.


*
I un cel blau amb algun núvol
per emmarcar els raigs de sol
que fan esclatar els rovellons
al sòl màgic del bosc.

*

S'estimben les fulles

S'estimben les fulles,

les despenya el vent,

onegen herbes i canyes,

la tardor se sent.

Les vinyes són garlandes

d'or vell i foc ardent.

Balla el sol al capvespre:

és la dansa de tancar

a la capsa fosca de la nit

els colors de la natura

fins que els tregui l'endemà

l'albada a pasturar.

I sortiran escampats pel camp

el cel i les muntanyes, pel mar,

les illes i les obagues i les solanes,

i derivaran cada dia poc a poc

cap el torrat iridiscent més poderós

amb que signa el seu quadre la tardor.

Òrbites de tardor

Tremolen les fulles,

el fred les marceix,

el vent les espanta,

l’arbre les retè.

La tardor les bressola,

helicoïdalment van caient

-són òrbites sota el cel-,

el fang les acopla.

Esmicola el temps cada fulla

mentre li cau a sobre la pluja.

I queda al terra la millor catifa:

seu de la mort, cau de la vida.

Fulles seques

Fulles seques hi ha per terra,
i a les branques un ocell;
és tardor a la fageda,
els núvols tapen el cel.