Pobre escarabat pelut de la revetlla!
T’espantaran les piules, els coets i les bengales
quan passegis feliç pel pericó...
Brindarem els humans amb cava
mentre aguantem la coca amb l’altre mà
ignorant l’esdevenir de l’escarabat de Sant Joan,
ignorant la sort que el destí a tots ens oferirà.
Foragita el vent ja la tempesta,
marxen els llamps aquest vespre
fins que es fa de nit i surt la lluna
per ensumar les flaires florals
i aquella olor calent de la revetlla.
I comença així la festa,
cremen els trastos a la foguera,
envaeixen els coets amb llums la nit
i atorga el fum fantasmes a l’atmosfera.
