dilluns, 31 de maig de 2010

Avui, dia del blogaire en crisi

Aquest blog es solidaritza amb la campanya.
Obtindreu més informació clicant AQUÍ.
Sense apunts
ni fotos, ni lletres, ni sons,
quin seria -pobret- el futur del meu blog?
Quin seria -pobret- el futur del meu blog?
eh? eh? eh?
eh? eh?
eh?
*
**
***


diumenge, 30 de maig de 2010

S'esvaeix el mes de maig






S'esvaeix el mes de maig

entre roses, nespres,

i la florida de brots tendres

àvids de sol i pluja a raigs.

*



Antesala de tempestes,

de la vida intensa al camp,

d'aurores matineres

i de l'inici dels grans temps.

*



Frontera del fred,

protocol floral efímer

nits nítides amb lluna

i regal de llum d'estels...

*

dissabte, 29 de maig de 2010

Aniversari Albéniz

Avui fa 150 anys que va néixer el mestre Isaac Albéniz.

***

Moviment

Posted by Picasa

A l'aventura

Et fons amb el temps
i et vas fent gran dia a dia,
creixes cap a munt
i la roba se't queda petita.
*
Cada espelma, una mida
i el teu aniversari una fita.
Et va empenyent la vida
a l'aventura dita biografia.
A l'aventura.
*

divendres, 28 de maig de 2010

Harmonia

Es van saturant els colors
a mesura que avança el dia,
passeja pel cel el sol
i al vespre tot és harmonia.
*
Núvols, camps,
mars amb simfonia,
silencis entre sons.
Tanta i tanta poesia...
*

dijous, 27 de maig de 2010

Marc










Clar cel,


marc de la vida.


Llum del matí,


tribuna del dia.
*
***

dimecres, 26 de maig de 2010

Esfèrica primavera

Mira cada gota el terra
amb ulls de veure-la verda.

Mira cada núvol el vent
amb desig de moviment.

Mira esfèrica la primavera
per posar-hi tots els verds
sota la nostra atmosfera
i esquitxar-los amb els colors
que llueixen avui amb el sol les flors.
***

dimarts, 25 de maig de 2010

Sols el silenci


Foto: un lloc inhabitat dels Monegros
Ningú habita ja aquests murs
ni vénen mai les visites;
no hi ha enrenou,
no hi ha brogit.


Sols el silenci amb trencadisses
dels vents i ocells sobre les espigues
fa pensar que és un món viu
aquest que ara al davant divises...

Posted by Picasa

dilluns, 24 de maig de 2010

161è Joc Literari bis. Poc temps i molta sort

Tot i que aquest blog és de poesia, avui em permeto incloure un text en prosa. És un text inspirat en la fotografia de l'Araceli Merino, sobre la que en Jesús M. Tibau ha proposat el 161è joc literari al seu blog Tens un racó dalt del món.

És el segon text que presento a aquesta convocatòria, doncs fa uns dies vaig publicar el poema "És la vida".

--




Poc temps i molta sort

Van néixer el mateix dia a la mateixa hora, el mateix mes del mateix any.

La Cindy, sobre un farcellet de col llombarda, tota envoltada de gebre i romaní.

En Pol va venir a aquest món, per una errada dels serveis de neteja municipals, a un abocador incontrolat. Naixia envoltat d'andròmines rovellades, de piles i bateries en descomposició, de mercuri, cadmi i zinc, de fluïts amb estranys reflexes... i de pudor, molta pudor.

Ambdós, als seus actuals divuit anys, gaudeixen d’una mútua amistat que perdurarà malgrat els seus divergents processos de maduració.

La Cindy es ara objecte d’un estudi anomenat “Antiaging and vegetables”; una empresa agrícola de nova generació instal·lada vora el llac, intenta demostrar el valor rejovenidor d’unes cols transgèniques procedents d’un paradís caribeny.

En Pol no és objecte de cap estudi i té poc temps de vida pel davant: ha estat víctima d'un procés degeneratiu d'origen indeterminat; és, però, gran la seva alegria, doncs sap que la Cindy hi serà al seu costat fins al final. Té poc temps i molta sort.



El teu tros de cel

Que sigui el teu tros de cel
un espai profund i ampli,
amb colors i els reflexs
que la llum canviant desitgi.
*
Que sigui el teu tros de cel
un temps dolç de gaudi
amb minuts rics i eterns
per fer poms aromàtics d'infinit.
*
Que sigui el teu tros de cel
el més voluminós diccionari
amb mots per definir
els instants màgics a diari.
*
Que sigui el teu tros de cel
un cau de núvols savis
per regar amb pluja els moments
i ombrejar-te els camins.
*
Que trobis veus i silencis,
saviesa per interrogar
a la natura pels motius de la bellesa,
i llarga vida mimada per la sorpresa.
***

diumenge, 23 de maig de 2010

Fantasma

Focus, llum, colors i límits,
fantasma sense entitat,
visió que amb la foscor serà record.
Al cau del silenci
no ha existit...

***


dissabte, 22 de maig de 2010

Tanka del capvespre



Passa la tarda
xuclant la llum al sol
fins ser capvespre.
Colors ja de silenci,
detonants de foscor.



***

Aigua

Aquarel·la del blog La paleta de colors de Maria Antònia


*
Aigua quieta a banda i banda,
l'horitzó allà al davant,
una via, i la llum que t'està esperant.

És el viatge més sublim
que et porta a les portes de la nit
i t'atrapa entre els núvols i les boires...
***

divendres, 21 de maig de 2010

Combinatòria

Vint-i-sis lletres i uns quants sons,
combinatòria matemàtica
al servei de les idees i dels mots.

Llibres de totes les magnituds,
diccionaris, poemaris,
romancers, auques, cançoners,
cantates, refranyers, grafitis,
tríptics i fulletons,
actes, separates, publicacions,
revistes, còmics, webs i blogs.

Vint-i-sis lletres i uns quants sons,
combinatòria matemàtica
al servei de les idees i dels mots
per escriure textos a milions.

***

dijous, 20 de maig de 2010

Mar de primavera






Mar de primavera,
seu de tots els blaus
que ens pinten la vida
amb esquitxos de llum i sal.


El sol il·lumina
aquest gran mirall,
trencadís de vidre,
boira, aigua, lluna i blanc.


Remolí amb tempestes,
onades gegants,
ruixats amb empenta
i naufragis astrals.


Mar de primavera,
record ancestral
d'hores, somnis i aquella subtil paleta
de llenguatge universal.



dimecres, 19 de maig de 2010

161è Joc Literari


És la vida




És la vida llar d'infants,
és asil dels avis orfes,
és la llum fina de l'albada,
és somriure al carrer,
és rialla amb la trobada,
és parar de caminar,
mirar enllà
i somiar i somiar...

Faquirs de punyals propers,
som tu i jo i aquell
contemplant el gris sever
mes fosc de l'asfalt negrer.

Llunyania a l'esguard
i l'esperança al ras.
Rialles càlides de tarda,
solemnitat a cada pas.


És la vida llar d'infants,
és asil dels avis orfes,
és la llum fina de l'albada,
és somriure al carrer,
és rialla amb la trobada,
és parar de caminar,
mirar enllà
i somiar i somiar...



***
Participació al 161è Joc Literari del blog "Tens un racó dalt del món",

d'en Jesús M. Tibau.



***

Quatre núvols

Quatre núvols,

vent de l'est,

blau el cel,

el blat és verd.


Jo vull veure les onades

de les espigues i roselles,

jo vull veure els ocells

sent part del moviment.


I celebrar que la Terra

ens regala, si mirem,

espectacles de primera

a les persones i la gent.




***

dimarts, 18 de maig de 2010

dilluns, 17 de maig de 2010

Som cabussets

Som cabussets que al mes de maig

ens endinsem a la florida primavera

amb un mantell de pluja i fang

que ens envolta amb la calor primera.



Som orenetes ja niant,

som cigonyes a les torres,

som marietes oscil·lant

a les tiges i fulles i nous brots

que perfilen bellesa al camp,

som la llum de l'hora més matinera,

som els rosats del cel al capvespre,

som el vent gestionant a mar onades,

som la boira, som els núvols,

som els llamps, som els trons,

som la inefable tempesta,

som, ja al final del poema,

la pròpia primavera.



***

diumenge, 16 de maig de 2010

Poetes a la xarxa




Hem saltat de la pantalla
som al paper,
som al llibre gestat a Vilafranca.

Som els poetes a la xarxa.

***

Nit de poesia a Navata

Poesia a la trama de la lluna,
veus que a la nit
pronuncien cada escrit
i pren força la paraula.
*
Cada cançó ens embolcalla
i al pentagrama cau la pluja...
***
Posted by Picasa

dissabte, 15 de maig de 2010

Música

So que esculpeix el temps

amb silencis que el dimensionen

a un espai ple

de sonors documents.



Melodies reconegudes,

pulsacions rítmiques a l'aire,

ones invisibles. Sons...



Poemes sense mots.









divendres, 14 de maig de 2010

Passarel·les són els mots

Passarel·les són els mots,
circuïts alats
que ens porten al passat,
ens fan travessar les boires
i aterrar als més estranys mons.


Entre bruixes i bruixots,
fades, monstres, sirenes i colors,
entre tempestes i els tresors
de les fronteres interiors.


Preguntes, dubtes, interrogants
acompanyen als mots-guies
de les nostres processons.
::::::

dijous, 13 de maig de 2010

Harmonia en verd

Foto: orquídia endèmica de Madagascar

Transparència a cada pètal,
la llum no té recer
il·lumina tot el límit
d'una orquídia d'harmonia
que ha atrapat tots els verds
i a mitja tarda els llueix.
***

dimecres, 12 de maig de 2010

Dies de pluja, temps de monsó

Gerros d'aigua cauen del cel,
ofeguen aranyes i formigues
i al meu carrer fan grans bassals.
*
No s'asseca mai l'herba,
els jardins són oceans
i el ritme de la pluja
ens imposa harmonia al compàs.
*
Gotes gegants
estructuren esquitxades
i els ruixats són constants.
*
I la terra ja no és terra,
la terra és ara fang.
I les fulles illes verdes
a les aigües braves dels barrancs.
***

dimarts, 11 de maig de 2010

Poesia

Trama feta de temps,
aldarulls interns,
mots en harmònica brollada
i un xic picant, flaire dolça o salada.
*
Poesia,
que en llegir-la
es fa viva.
*
I ens manté en activitat;
espurna i embranzida,
text bressol del pensament,
gegantina bastida
de la saviesa col·lectiva.
*
Poesia.
*

dilluns, 10 de maig de 2010

Un raig de glòria

He trobat dies gèlids,
he patit vents sobtats,
he suat sota el sol tòrrid,
he sofert sota els aiguats.
*
He viscut - és pur atzar-
les històries més terribles
i he begut porcions de cel
en caminar solemne
pels territoris més variats.
*
I els núvols i els llamps,
i la dolçor feta flaire de les flors
i un munt de bells paratges
m'han, ens han, acompanyat.
*
Al bagul de la memòria
queda tot compactat fet sediment
i un dia, al servei del temps,
hi sortirà cap amunt un raig de glòria.
***

diumenge, 9 de maig de 2010

Anem, anem

Foto: a Lhasa, capital del Tibet, fidels budistes i visitans fan
la kora al voltant del temple sagrat de Jokhang.




Anem, anem
cap al davant.




Cap al fum
de l'univers,
flaire d'herbes
llum creixent.


No hi ha
tornada enrera,
no hi ha
volta al passat.

Hem de mirar endavant
i caminar seguint l'esguard;
tot el que anem deixant
s'embolcalla dins del cap
i ens empeny enllà, enllà...




***

Encasto els mots

Encasto els mots al fil
que tensa la memòria
i va embolicant l'oblit.


Amb l'agulla més fina
i la lupa que determina
subtilment, com un alè,
el poema amb mots, silenci i rima.
Amb l'agulla més fina.
***

dissabte, 8 de maig de 2010

Paraigües

Paradetes de paraigües,

gran negoci lucratiu

a les estacions del metro,

les portalades dels bancs

i a les sortides dels bars.


Paraigües de flors,

estampats, llisos,

ratlles, quadres i colors,

automàtics, manuals,

discrets o bolets gegants.


Sobrevolar la ciutat,

entre els núvols i l'asfalt

per mirar, per contemplar

la coreografia, el ball

d'ombrel·les i paraigües allà baix...



Roques, mar i flors

Foto: illa de la Palma. Canàries
*
Roques, mar i flors:
ball de colors,
i harmonia dels aromes.
Volcanisme, ferro i moviment,

onades, remolins, salat el vent

i dels grocs tots els gradients.

Ball de colors,

i harmonia dels aromes.



***

divendres, 7 de maig de 2010

Temps primaveral






Temps primaveral

farcit d'intervals;

núvols, bancs de boires,

ruixats i tempestes,

clarianes, cels blaus,

llum tardana als capvespres

i albades matineres a mar.

*



Si som Sapiens o Neardentals

éssers màgics terrestres

o exemplars universals,

si som humans o una mica animals,

si som artistes del món cultural,

ministres, pagessos, firaires, brokers o aturats,

ens mullem la closca si plou

i suem sota el sol de raigs insistents

mentre ho permetin l'ennuvolada i el vent.

*



Sotracs a l'oratge,

primavera de faula,

acordió a la lectura

de totes les estacions,

que la meteorologia

ens regala emocions...



Saltirons de dolçor

La Mona de Pasqua,


la coca de Sant Joan,


panellets per Tots Sants,


torrons de Nadal,


el tortell de Reis


i bunyols de quaresma...



Saltirons de dolçor

d'anual repetició.

(mmmmmmmmmmmm)

*


dijous, 6 de maig de 2010

Garlandes

Fan garlandes tots el pètals,
fan garlandes moltes flors
ben petites entre l'herba,
d'altres altes pel racons.
*
A les branques dels arbres,
diminutes pels marges,
als jardins, parterres i tanques
fan garlandes a milers
i atrapen primaveres
que han migrat als temps.
*
I ens retornen entre aromes
i el record de poms secs,
gerros d'aigua amb aspirina
i la cortina que mou el vent.
*
Fan garlandes tots el pètals,
fan garlandes moltes flors...
*
Posted by Picasa

dimecres, 5 de maig de 2010

No vull

No vull una vil·la a Capri,


ni un veler d'eslora gran.


No vull un Lamborghini


ni una mansió als Alps.




Només vull anar aquí i allà,


només vull temps per caminar,


salut al cor i a la mirada


i accedir al tresor del món


infinit gegant dels mots.





Cantar amb rima fluida


la bondat del sol de maig,


la presència dolça de la lluna


una nit llarga de primavera


o les paraules tristes


d'un dia gris, patrimoni del passat.



Vull dansar amb les abelles


i sobrevolar sabanes per veure els nyus migrar,


vull ser núvol de tempesta


o el primer raig a un país d'orient llunyà.



Veure al mar tots els blaus


i a cada indret tastar cuines locals,


sentir els ritmes de la terra


i el silenci al cel si cal...

dimarts, 4 de maig de 2010

Surten les paraules




Surten les paraules,

han vingut aquí a jugar:
si et descuides fan rotllana
i es posen a ballar.

Envolten una fulla
o una flor que acaba d'esclatar
i contemplen a l'abella
que no para de volar.

Surten les paraules,
han vingut aquí a jugar:
si et descuides, fan filera
i es posen a cantar.

Segueixen a la vaca
o a uns bens acabats d'infantar
i contemplen a la pleta
les bestioles pasturar.


Surten les paraules,
han vingut aquí a jugar:
si et descuides fan poemes
i es posen a rimar.

Parlen sàvies de la vida
i d'anar pel món enllà,
ens acaronen a l'oïda
i expliquen el que hi ha.











***








dilluns, 3 de maig de 2010

Viuen els monstres

Viuen els monstres

als llacs més calmats,

els desperta la lluna

quan comença el maig.





Aixequen onades,

treuen bilis pel nas,

esquitxen mesquineses

tot al seu voltant.





I els guardes dels parcs

no tenen pas potestat

per reduir-los, quan surten

els bitxos esverats.




Cal mirar llavors cap a dalt,

veure els núvols, volar alt.

I esperar que una pedregada

foragiti l'immens odi dels dracs.



Hem de fugir de llurs atacs,

allunyar-nos dels llacs

i buscar la calma a les muntanyes,

els rius, les valls, les carenes o els prats.

***






A la trama de la sintaxi

Furguen els mots pel cap

fins que surten ben trenats

a la trama de la sintaxi

per rescatar de cop una emoció

emparada pel ritme del so.




A aquella estructura dita poema

que d'immediat ens allibera,

que ens condueix a la sortida

pels foscos camins del laberint,

que de rima, silenci i veu s'alimenta.


A aquesta estructura dita poema...







diumenge, 2 de maig de 2010

Tanques

Tanques i reductes
que limiten els mots;
espai de trencadissa,
una veu etèria frisa
per esquerdar el fràgil vidre
que equilibra el món.


Aroma de mot

Foto: flor de canyella i llorer, regal de Dolors Todolí per il·lustrar aquest poema.




Aroma de mot
que desprén el poema
escrit lletra a lletra.
Tanta olor!

A fum i foguera,
a perfum de flors.
A canyella i sabó,
a desert, riu i selva.

Olor de tinta vella,
de fotos en sèpia,
de rosa resseca,
de te verd amb menta.

De mercat medieval,
de tempesta fugissera,
de cruïlla del temps,
de pluja a la primavera.

A lectura infinita
de capvespre i nit,
albada, matí i migdia
i tarda que han fugit.

Aroma de mot
que desprén el poema
escrit lletra a lletra.
Tanta olor!