infinit gegant dels mots.
Cantar amb rima fluida
la bondat del sol de maig,
la presència dolça de la lluna
una nit llarga de primavera
o les paraules tristes
d'un dia gris, patrimoni del passat.
Vull dansar amb les abelles
i sobrevolar sabanes per veure els nyus migrar,
vull ser núvol de tempesta
o el primer raig a un país d'orient llunyà.
Veure al mar tots els blaus
i a cada indret tastar cuines locals,
sentir els ritmes de la terra
i el silenci al cel si cal...
6 comentaris:
i d'eslora petitona? :)
d'eslora petitona tampoc, que dóna molta feina i moltes preocupacions... que si el vent, que si les tempestes, que si els naufragis...
compartim desig, no em cal res que em lligui, només desitjo temps i llibertat :)
em sembla que no som les úniques, Clídice...
No, no sou les úniques! només que a mi, d'eslora petitona ja em va bé :)
per a mi millor sense eslora...
Publica un comentari a l'entrada