divendres, 8 de juny de 2012

Les lletres


Dibuix de Dolors Todolí Bofí, a qui dedico aquest poema






 Són bruixes les lletres

 que dansen ballet

 contentes de ser-hi

 al damunt del paper...



Em saluden, em criden,

les contemplo i les veig.

M'expliquen històries

del món al revés,

històries de la lluna,

i secrets del teu gest.


M'expliquen històries

que inventen un éssers

 pels forats dels vents.






***




Vibren els mots al poema









Vibren els mots al poema,
ens parlen a cau d'orella
per recomposar nostre món.


Vesteixen les tardes d'ocres sota els núvols
i els dies feiners de blaus entre enyors.
Les nits, de somnis pintant els udols
i de tots els colors els sobtats records. 


Vesteixen de pluja els capvespres,
les albades, de sol, poncelles i flors;
les paraules perdudes, de cançons d'amor
i els mapes de pobles àvids de nous noms.


A cada vers,
la vida amagada.
A cada estrofa,
el desig d'anar enllà.
Al cor del poema,
un regal a desgranar
bategant-nos a ritme d'estrella
amb la nit perfumant la Terra...


Vibren els mots al poema,
ens parlen a cau d'orella.






***