dijous, 17 de juliol de 2008

Naveguen

Naveguen les lletres pel cap
flueixen a les mans, al final de cada braç;
cada dit les pressiona amb la màgia del traç.

Espais i silencis, tecles digitals,
pantalla lluminosa que rep el procés
per gestionar les paraules del vers.

Salten, són vives, criden,
llisquen pel blanc,
es precipiten en onades, les empeny un vent
o queden aparcades, anegades, sobtades,
esborrades, xuclades cap al pou del no res.




Juliol

Tens nom d'emperador, juliol.
Arribes farcit de temps, juliol.

M’encetes les vacances.
Duus a les tardes més generoses
llum solar plena de matisos.
I les nits més càlides sota la lluna.

Ets preludi de l'agost.

Ens catapultes a les lectures,
a saltar d’una ombra a una altra,
a esquivar mosques i mosquits,
a assaborir líquids exquisits.

Ens fidelitzes als protectors solars,
a contemplar el mar
a controlar els núvols,
a preveure les tempestes,
a fer la migdiada al sofà.

Ens fidelitzes al goig del temps immens.