Foto: Terjit (oasi d'aigües termals). Mauritània
S’apleguen a les fonts les fades d’aigua,
s’omplen d’energia allà, amb la flaire,
i acumulen anys a milers a despit del temps.
I dansen amb els raigs del sol,
canten balades a migdia,
prenen de nit la llum de lluna
i dormen a estonetes pels racons.
Les aixopluguen els desmais,
patinen per la molsa
salten entre les roques de granit
i llueixen rams de prímules,
orquídees i violetes
agafades, si és primavera, a l’albada.
I quan l’estiu és generós, a la cascada
prenen dutxes refrescants
i esquitxen gotes d’aigua
que semblen a l’aire diamants.
I si arriba la tardor,
acumulen mores dels esbarzers
es fan llits tous amb fulles seques dels roures
i s’alimenten tot el dia de castanyes i bolets.
Quan l’hivern emblanquina el terra
i congela arreu les aigües
somien entre el gel les fades
que són princeses dins dels contes,
astronautes de la Nasa,
protagonistas d’una sèrie a la tele
o magues sàvies d’aquest món.
