Sovint, el sol que ha brillat s'amaga.
Sovint, la boira l'eclipsa ennuvolada
i perds així el camí, perds la ruta marcada.
S'esborra l'horitzó
i no hi ha focus que el dibuixi,
puig el tel boirós se l'empassa,
golafre de vida il·luminada...
I somies que t'has mort,
que passeges sense lloc
per un temps d'existència esborrada.
Sovint, la boira s'esvaeix,
i col·loca visibilitat a tota la contrada;
tot seguit, ressuscites d'immediat
i revius a les cruïlles,
i has de prendre partit,
t'has de decidir per un camí
que tindrà rectes i giragonses,
fang i estels o foscor i aixopluc de nit.
T'has de decidir,
has de triar un camí.
