Mitja lluna

Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
Sols el blau profund del firmament
l'emmarca amb el silenci més fidel.

Rep mirades de molts nens
rep mirades dels més vells,
rep mirades dels poetes
i dels bojos, per guardar-la en capsetes.


Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.

La lluna més fina

He vist,

i

p

quan s'ha fet de nit,

la lluna més fina

al cel ja enfosquit.

Gran boca somrient

de llum fluorescent

que s'empassa històries

i escup encanteris d'estels.

Sembla una barca egípcia

sembla un arc de llum al vent,

monjoia de somni i màgia,

sobreixidor de cofres amb secrets.

Inspirador de gats pels terrats,

de poetes pluriempleats,

de compositors musicals

i dissenyadors de tendències vitals.

o

La lluna més fina.

Lluna blanca

Lluna blanca
ull de la nit,
satèl·lit sobirà,
esfera de llum estanca,
bola de vidre per les bruixes,
fanal de la nocturnitat,
dansaire d'òrbita sideral.

Misteri que sura a l'aigua
i estira marees del mar,
entra sense permís
als dominis de l'albada
i desapareix amb els despertars.

Boumerang del firmament,
edelweiss gegant celest,
bugia cèrea dels capvespres,
blanquejador de la bugada,
reflectant dels cims nevats,
padrina de les prímules dels prats
màgia al pas dels núvols,
decoració sublim per a un glaciar,
raigs des de l'obliqüitat
fanalet d'algun malson,
esperança inert pels somnis
geometria cíclica de torn,
mirall de la llum del sol...

Poema de la lluna

Protagonista de moltes nits,
navegant del cel
sens motor ni rem.

Vela groga,
vela blanca,
"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.

S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.




(