He vist,
i
p
quan s'ha fet de nit,
la lluna més fina
al cel ja enfosquit.
Gran boca somrient
de llum fluorescent
que s'empassa històries
i escup encanteris d'estels.
Sembla una barca egípcia
sembla un arc de llum al vent,
monjoia de somni i màgia,
sobreixidor de cofres amb secrets.
Inspirador de gats pels terrats,
de poetes pluriempleats,
de compositors musicals
i dissenyadors de tendències vitals.
o
La lluna més fina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada