dimarts, 4 d’agost de 2015

Sóc el poema del mar








Un vers amb cada onada,
a l'esquitx, la sal,
tota l'aigua et banya,
ets la blavor del poema,
ets qüasi una sirena.

Recites els mots,
tot és ritme,
va i ve la mar brava,
et gronxa suau suau a la platja.

Sóc el poema del mar,
sóc cada vers de l'onada,
sóc la sal que no es veu
i quan s'asseca és blanca.

Sóc la llum que ens escalfa,
sóc el vent que canta,
sóc un vaixell de paper,
sóc el mirall més transparent.

Sóc la brillantor de la sorra,
són l'alga, sóc el pi, sóc la roca,
sóc el sol que il·lumina el món,
sóc la paraula a la teva boca...

Amunt






Una ombra, un raig,
foscor amb estels i lluna,
és el cel un lloc
sostre màgic món.

Per apaivagar pors,
per protegir la son,
per il·luminar-nos els dies,
per viatjar entre els núvols
com fan els avions...

Només cal mirar allà,
i volar amb el desig,
fer-te amic de la brisa,
fer-te amic de la pluja,
fer-te amic del sol,
guanyar alçada amb la vista,
imaginar anar ben amunt...