dissabte, 31 de gener de 2009

Estrenem febrer


Estrenem febrer amb l'abric a mà,
l'hivern a tocar i el cacau als llavis.

Estrenem febrer ordenant molts desigs,
guardant records i arxivant propòsits.

Estrenem febrer esperant florides,
preparant vacances, visites a nous paisatges,
gestionant projectes, estrenant futurs
i buscant al cel els canvis de llums.

Estrenem febrer imaginant disfresses,
dissenyant fumerals a les teulades de les nostres llars
amb coloraines, bromes, boires i espurnes,
i fums irisats que expandeixen per la Terra els somnis.



T'acomiadem, gener

T'acomiadem, gener
fins que tornis l'any que ve.

Netejant la safata dels torrons,
guixant a una agenda encara blanca,
remenant a les segones rebaixes,
fruint d'unes tardes que s'allarguen
i patint les destrosses del cicló.

Tenim esgotades les piles de les joguines,
els llibres d'instruccions encara per llegir,
les poncelles amb ganes de florir,
els atmetllers despertant de la letàrgia,
les ponsèties músties, amb el vermell tot trist,
els calçots més sans buscant sarments en flama,
i els espàrrecs bladers amb ganes de sortir.

T'acomiadem, gener,
amb els paraigües oberts,
la pluja contra els vidres
i un guant de màgia a cada mà.


T'acomiadem, gener,
fins que tornis l'any que ve.





dijous, 29 de gener de 2009

Santa Bàrbara



Santa Bàrbara la beneeix,
Santa Bàrbara l'amaga,
que no pot sortir a la llum
tanta mortífera arma.

*
Si defensar-se és l'excusa,
jo els ataco amb paraules,
que els assassins no només són els que maten,
són també els que teixexen les xarxes.


*




Hi ha massa camps amb mines antipersones,
hi ha massa criatures sense mans, braços o cames
a Laos, a Cambodja, a Mozambic o a Colòmbia
i a d'altres països, molts països del nostre Planeta.





Hi ha massa fàbriques d'armes.
Algunes, per Santa Bàrbara apadrinades.



*

Fent de pagès








A un camp erm
sembra rancúnia,
menyspreu i supèrbia.
Recolliràs guerra,
odi, mort i misèria.


A un camp erm
sembra tendresa
després de llaurar la terra
i adobar-la amb cultura i saber,
dubtes, art, preguntes,
llibres, mapes, astrolabis i seny.
Recolliras reflexió, expectatives,
comprensió, fluïts pensaments,
pau, concòrdia i vies d'enteniment.




dimarts, 27 de gener de 2009

Pau





És fràgil el mot,

dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.

S'enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d'oliveres
entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?

Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l'estrena
del més fràgil mot.


Tot preparant el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), el 30 de gener





dilluns, 26 de gener de 2009

Lluna nova



Nit fosca,

lluna nova,
freda és cada hora.

Cru hivern,
fred polar,
remor de vent.

I a l'alba,
boires baixes sobre el mar
i llum al cel.



A la cerca





Se'ns acaba un mes d'inici,
el que ens aboca ja al futur,
el que ens embala a la cerca
al cel de la primera oreneta,
d'un esclat imminent de la primavera.

Del desgel sota la llum hivernal sobre la terra,
de les nits que t'esclafen al llit,
dels migdies que t'estarrufen al sol,
de projectes florals al jardí,
de bunyols ensucrats, dolços de vent,
de nevades despistades als cims,
de matinades blanques,
de vespres amb cels filagarsats,
de la farigola amb flaires blaves,
d'herba tendra que comença a reeixir,
de boscos que espavilen,
de demàs cada dia més il·luminats,
de sortir del cinema al xàfec inesperat...

I ens regalarà el calendari un canvi,
entrarem a fruir del febrer
de les disfresses i dels primers espàrrecs als marges,
de la feina continuada, densa, concentrada i sagaç,
distanciada de les vacances
-les passades ho són molt
i les futures encara lluny-,
de les carxofes arrebossades,
de les bufandes o els colls alts,
d'anar a la platja a mirar el mar,
de podar el roser, l'hibiscus i l'olivera,
d'esperar que esclati l'estrelitzia,
que procreï la merla
i que s'aixequi el sol a la mateixa hora que jo.


divendres, 23 de gener de 2009

Rosa d'hivern




Rosa d'hivern,
florida fresca, nova i sana
que el bosc del fred resguarda.




Posted by Picasa

Passejant la mirada


Fotos: Gaibiel (Castelló)


No és Ulan Bator ni Adelaida,

és el camp que ens envolta, que ens guaita.

És el camp que al gener floreix
sota un cel lluminós. I clar, llueix.


(Nota: a Ulan Bator, Mongòlia, ara* estan a -30º C. A Adelaida, Austràlia, a 30 º*. A Gaibiel, a 12ºC*)

*dia 23 de gener 2009, 12:10 pm. Hora de Barcelona




Posted by Picasa

Cançó de bressol

Illa de llum,

ulls de mirall

pell amagatall

d'alè i perfum.


Estiu etern a cada gest,

ritme i harmonia en vers

amb essència condensada

de la lluna i els estels

que solquen amb tu l’univers.


Illa de llum,

ulls de mirall.



dijous, 22 de gener de 2009

Paraules

Cada mot,

cada veu que sona,

cada so.


Paraules en qualsevol idioma

que algú entén si atén i escolta.


Amaguen compàs,

amaguen cadències,

amaguen les paraules

corol·laris de vivències.


Obren tresors,

obren idees,

obren els mots

obren mil temes.










Som


Ingerim aire a cada moment,

se'ns acumula la vida a l'interior
i ens empeny cap al davant el temps.

L'espai ens regala un lloc
i ens envolta la sort d'un entorn.

Existim, som éssers del món,
som vius vosaltres i nosaltres,
som vius ells, elles, tu i jo.
Existim, som éssers del món.



dimecres, 21 de gener de 2009

No marxeu!


Papers i llibres

es perden per la taula,

obliden per moments

quin lloc han d'ocupar.


Es traspaperen,

obliden la ubiqüitat per sempre més,

fugen amb dissimul estoïcament

per fer-me quedar del tot malament.



Papers fermosos, no marxeu!

Us busco i no ens trobem.

Quedeu-vos a aquell indret

adequat del començament.




dimarts, 20 de gener de 2009

Llum del sostre



Llum del sostre
entre els vidres,
llum del sostre
anti-reflectant,
llum del sostre
amb llàgrimes
del segle passat.

No enlluerna
ni ens eclipsa
la llum natural.

Si entra el sol
per les finestres,

delicada s'apaga
fins que la foscor
encesa la demana.





dilluns, 19 de gener de 2009

M'han dit

M'han dit que la lluna algunes nits
entra al fons de les cases,
que il·lumina les sales
en obrir de bat a bat les balconades.

M'han dit que quan la lluna minva
s'amaga entre els núvols i està trist,
que serà nova d'aquí a poques nits,
lluna nova invisible...

M'han dit que tornarà feta un fil
corb i prim, com un dibuix d'artesania,
com un vaixell solcant el cel,
que un dia estarà plena, que anirà creixent.

M'han dit que fa temps rebè astronautes,
que hi passejaren satisfets,
m'han dit que la lluna és un lloc fosc
i que rep la llum del sol i ens la regala.

M'han dit.



dijous, 15 de gener de 2009

Esvairà nits i tenebres





Agosarat el sol ens vindrà a veure,

esvairà nit i tenebres,
s'obrirà pas entre les boires
que ens enteranyinen els ulls o els panorames.

I un nou dia amb hores de llum,
brogit, colors i vida
ens rep per millorar el món
amb tallers oberts del riure,
mots, acudits, idees sàvies i cançons.

Amb bones cares, girs i cabrioles,
amb un circ ple d'equilibristes dins del cor.





Titelles



Titelles de ball rimat,

ulls de mussol
i cabells d'espart.
Ballem, titelles, ballem
amb els fils ben lligats
i el guió estructurat.

dimarts, 13 de gener de 2009

Un somriure

Com que estem a l'any de l'Astronomia
i als països del Planeta s'ha de notar,
com que ens agrada observar el cel
des de el nostre raconet de la Terra,
com que volem conviure en pau,
us convidem a compartir amb nosaltres un somriure.




Hi ha qui compta els estels

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui tanca les finestres,
hi ha qui ignora sempre el cel,
hi ha qui és beneït pel vespres.

Quan la llum no es decideix
a rebre un nom concret.

Quan encara el firmament
no ha proclamat la nit severa.

Quan el cel és transparent
i veiem que la lluna ja hi navega.

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui és beneït pels vespres.



dilluns, 12 de gener de 2009

Les hacs

Fan les hacs coreografia,
van buscant-ne les vocals,
ballen pel text amb harmonia
i fan de tant en tant un mal pas.

Són freqüents a la grafia,
necessàries entre el text
són mudes i no es noten
quan hi ha algú que llegeix.

Ai de tu si no les poses
al lloc on han d'estar!
Ai de tu si les escrius
als mots de forma errònia!
Hem de procurar que les hacs
es quedin allà on han d'estar.



Lluna plena

Nit serena de gener
cel negre amb lluna plena;
disc de llum que hi navega,
disc daurat de l'univers.


Nit serena de gener,
cel negre amb lluna plena;
fa més fosc el seu entorn
i em demana aquest poema.


Per lluir de nit la llum del sol,
per embellir les hores més fredes,
per daurar la neu i el gebre
ha sortit avui la lluna plena.




divendres, 9 de gener de 2009

Llisquen les paraules

Llisquen les paraules
com la pluja contra el vidre,
com els dits sobre el teclat,
com la llum damunt del mar,
com el vent sobre les fulles,
com el fum damunt del foc...

Llisquen i són vers
per composar les rimes.
Llisquen, ja són veu
les lletres que aquí veus
quan les pronuncies.
Llisquen les paraules pel cervell
quan sonen els poemes.



Ha nevat



Ha nevat ja vora mar,

les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquejen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gélida, és hivern.

dimecres, 7 de gener de 2009

Entrarem de nou a classe

Recollim els papers brillants
i les boles de Nadal
mentre ens gela gener els camps
des del vespre fins l'albada.

Entrarem de nou a classe
per entelar-hi els vidres
i dibuixar amb el dit la fada
que ens digui mots en vers.

Patirem grip i mocs i febre
que ens tancaran tres dies a casa
i dormirem com angelets
bressolats pels núvols del cel.

Estrenarem els paraigües
que ens han deixat els Reis,
arrossegarem pel fang
la més bella bufanda nova
i oblidarem les nadaletes
fins que arribem al curs vinent.

La llum farà créixer els dies,
la nit em farà créixer a mi
i de seguida serem al febrer
per disfressar-nos de pop o de bomber
i anar buscant a la natura
el primer senyal de l'esperat bon temps...






Tornem

Tornem a entrar en aquell temps
que posa nom a tots els dies,
que omple les hores d'un brogit intens
i ens deriva a ser mercenaris del no res.

I ens rep amb pluja i fred,
amb un raig de llum encara
que ens transporta pel record
i ens fa circular amb els mots
pels relats d'una pàgina passada.

I ens embala estil coet
cap a una altra etapa que ens puntuarà
amb xifres generoses els exàmens vitals
del solemne tribunal vacacional.



(Aquest poema tampoc és per nens)

dimarts, 6 de gener de 2009

Tenim un any pel davant

Tenim un any pel davant
amb festes d'aniversari,
dies vermells al calendari
i hores fosques per dormir.

Tenim un any pel davant
amb tristors als noticiaris,
calor per suar o fred polar,
i alguna ventada per volar.

Tenim un any pel davant,
cal no omplirlo d'inutilitats,
sols d'art, de temps, de raigs,
de mots, de flors, d'enyors,
de projectes i pantalles de colors...