divendres, 9 d’octubre de 2009

Ruixats i xàfecs

Ruixats intermitents
que reclamen la tardor,
acompanyen les fulles
en caure cap al terra
i ens refresquen l'atmosfera.
Gotes generoses,
passeig de l'aigua,
bellesa i vida feta pluja.
Soroll harmoniós,
ritme de la natura,
rimes rere els vidres...
Rememorar velles escenes.
Algun fangueig
amb xip-xap incorporat
i aquells xàfecs inesperats,
que un dia ens revitalitzen.
Anar a mar,
veure com tot esquitxa
i respirar aquella barreja
de salabror i aigua estricta...
***

Telescopi al prat



Quan la foscor més profunda
se'ns instal·la al voltant
plantem el telescopi al prat
per desentrellar els misteris
de les negres nits estelars.

Serà gran la collita:
aprendrem a mirar
i preguntar als planetes,
a les nebuloses,
als meteorits siderals
i a les constel·lacions espacials
difícils qüestions astronòmiques
que intriguen als humans.


Mesures i distàncies,
magnituts colossals,
i secrets orbitals
entre antigues llegendes celestials
i la més actual brossa còsmica...


***

El sol i la lluna





El sol i la lluna
dansen tot d'una.


El sol amb les mosques,
la lluna a les fosques.






***