Floriran en primavera

Fred tallant de bon matí,

cel brillant de llum immensa.

La neu de la nit,

el gel sobre la terra,

les hores de l'hivern

floriran en primavera...






***

Volen volves

Volen volves,

volves blanques

pels carrers.

Volen volves,

volves blanques,

ball al vent.

Flocs de neu,

dansa lleu.

La nit s'atansa,

serà avui clara arreu;

capa blanca

allà on mireu.

Capa blanca,

allà on esteu.

La neu

La neu cau abundosa,

abraça branques i temps

sota el vol baix de l'alosa

que divisa el tel blanc del cel.

El silenci de les volves

en volar a caprici d'un boirós vel

ens musica pau amb veus

que ens aixopluguen cada vers.

I cantarem un poema

lloant el foc i la llenya

rimat per la duresa del fred

i la fe en la primavera ja propera.

I la neu, esglai sobre del paisatge,

romandrà fins que el blau més intens

ens regali sol a tot l'engranatge,

i tanta blancor s'esvaeixi

o

amb la calidesa de l'oratge.

*****

Ha nevat

Ha nevat ja vora mar,
les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquejen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gélida, és hivern.

Els últims dies de maig

Els últims dies de maig
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.

I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.

La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.

Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...

Els últims dies de maig.