dissabte, 19 de gener de 2008

Enyorem

Mentre esperem en candeletes

que arribin aviat les orenetes,

fruïm d'aquestes quatre fulles

que esclaten al bulb del narcís.



Ensumem la flaire fugissera

dels sarments cremant de cop,

fum i flames de foc

sota els dolços calçots.



Enyorem una generosa pluja

que ompli les cascades i els pantans.

Enyorem olors de verd

i perfums de gessamí.

Enyorem les hores assolellades

que ens regala a posteriori la tempesta.

Enyorem les nits estelades

i les llums calidoscòpiques de primavera.

Enyorem els dies de vacances

que alliberen els rellotges

i fan de tot el temps, tot, seu d'aquell regne

en que mana la tria dels capricis i el caprici dels desigs,

que rescata els somnis d'aquell gran cabàs

etiquetat al món del Nopotser,

un gran planeta amb dos continents:

un de nom Aixoesimpossible i l'altre dit D'aixooblidatén.