Et rebem, febrer

Fora el primer full del calendari.

Comença ja a córrer l’any
cap el magatzem del què ha passat
i tot a la fi és previsible.

Entra a la vida aquesta nit febrer
amb intenció d’existència lluminosa.

Rebem el mes més curt de l’any
amb l’alegria de guanyar més cada dia
i tenir menys jornades per gastar.

Neix febrer amb flors als ametllers,
indecissió entre les nevades i el desgel,
i garantia d’un animat oratge per vibrar.

El rebem ple de compromisos
amb dies que s’allarguen
manllevant moments a la foscor.

El rebem amb els braços oberts,
el rebem, et rebem, febrer.

Pau

Quan la lluna esdevè argent

i els estels ens fan l’ullet

és de nit a casa nostra,

surt el sol cap a l’orient

i es pregunta molta gent

per l’ eterna resposta...

No és possible tenir pau,

si tots vivim sota el mateix sostre?