dissabte, 31 d’octubre de 2009

S'acaba l'octubre;
la vinya s'adorm,
el bosc s'arreplega
i els cims seran blancs
qualsevol albada
mentre madura el most
a la barrica més bona
i el vi novell ens sorprén
fluint de nou ben d'hora.


El temps no té rellotge,
la natura s'esmuny
i nosaltres correm
fent carreres amb els moments;
som sovint sords i cecs,
no sentim com marxen els ocells,
no veiem els matisos del cel
ni la llum dels capvespres.


S'acaba l'octubre,
i els mesos vindran
amb l'ordre de sempre,
primer serà el torn de novembre,
i de seguida, ens atraparà desembre.


Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

El vent i les paraules



S'enduu el vent les paraules,
capgira les frases,
volen a l'aire
i es perden,
remolins d'ones
sonores cap a l'oblit.