Aroma de mot

Foto: flor de canyella i llorer, regal de Dolors Todolí per il·lustrar aquest poema.

Aroma de mot
que desprén el poema
escrit lletra a lletra.
Tanta olor!

A fum i foguera,
a perfum de flors.
A canyella i sabó,
a desert, riu i selva.

Olor de tinta vella,
de fotos en sèpia,
de rosa resseca,
de te verd amb menta.

De mercat medieval,
de tempesta fugissera,
de cruïlla del temps,
de pluja a la primavera.

A lectura infinita
de capvespre i nit,
albada, matí i migdia
i tarda que han fugit.

Aroma de mot
que desprén el poema
escrit lletra a lletra.
Tanta olor!

Calçotada

Incorporada al costumari personal,

amb tota la natura activa

sota la màgia permanent d'un cel canviant

i un seguit de regals directes del camp.

Calçots de crescuda acurada,

treball de la terra i del pagès,

salsa que amalgama els productes del temps

i la saviesa de mans hàbils i bons coneixements.

S'activen el foc, les flames dels sarments,

que la vinya és útil d'allò més...

I el bestiar hi col·labora a fer un àpat complet,

butifarres i costelles, carn amb carxofes i fesolets.

Deixo postres i begudes pel final,

quan ja no pots parar d'ingerir aliments

i vols immortalitzar l'esdeveniment ancestral.

Olor dolça,

g

flaire d'hivern

amb desig de bon temps;

caliu constant tot al voltant

que se t'arrela a la roba i al cabell

i queda incorporat a l'arxiu del teu cervell.

i

Calçotada dolça,

u

flaire d'hivern...

t

Temps de tardor

Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.

A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.

A pluja,
a riuada,
a herba mullada.

Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.

Tot fa aquella olor
a temps de tardor.

22 d'abril, Dia de la Terra

http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/04/poesia-infantil-i-juvenil-en-el-dia-de.html

Esclata el brancam

*

Esclata el brancam.

Els verds més tendres

s'enlairen i busquen el cel,

troben llum, volen aigua, senten vent.

*

La natura reneix

i perfuma l'ambient,

una olor fugissera

ens regala primavera.

*

Extracte de flors,

polsim de tempesta,

l'àgil vol d'un falciot

sota un raig que resta.

*

Meravelles de la Terra

que ens sorprèn amb la selva,

deserts, oceans i volcans

i mil racons que encara podem veure.

*

Aroma

Sovint m'acosto a un petit jardí urbà
que verdeja a prop dels edificis.
Desprenia avui una flaire floral
mentre s'aliava el sol crepuscular
amb una brisa septentrional, geladora.
L'aire era dolç, s'escampava,
omplia els espais buits i a mi em perfumava.
I en ensumar el seu orígen
vaig trobar una arbre atapeït, ple de flors blanques.
No era tarongina, ni era gessamí,
era un arbre que ballava i desprenia aroma fi.