dilluns, 9 de febrer de 2009

El sol gelós



S'ha aixecat avui el sol gelós,

té enveja de la lluna.
Cremava intens cada raig,
m'enlluernava surant per l'asfalt.
Clars els colors
sota un cel tot llum i blanc,
núvols horitzontals passejant
entre els grisos i els rosats
jugant amb l'aigua del mar
i els edificis fulgurants de la ciutat.

Poderós senyor del foc
no envegis mai la lluna,
que el món t'estima molt,
t'afalaga i t'adora,
oh astre rei gran sol!





Lluna blanca

Lluna blanca
ull de la nit,
satèl·lit sobirà,
esfera de llum estanca,
bola de vidre per les bruixes,
fanal de la nocturnitat,
dansaire d'òrbita sideral.

Misteri que sura a l'aigua
i estira marees del mar,
entra sense permís
als dominis de l'albada
i desapareix amb els despertars.

Boumerang del firmament,
edelweiss gegant celest,
bugia cèrea dels capvespres,
blanquejador de la bugada,
reflectant dels cims nevats,
padrina de les prímules dels prats
màgia al pas dels núvols,
decoració sublim per a un glaciar,
raigs des de l'obliqüitat
fanalet d'algun malson,
esperança inert pels somnis
geometria cíclica de torn,
mirall de la llum del sol...