Març de pluja

Març de pluja,

gris al cel,

dia fosc de son i vent.

j

Boires van i vénen,

segresten pel carrer

alegries i rialles

que s'amaguen

entre els rostres de la gent.

Març de pluja,

gris al cel,

dia fosc de son i vent.

Han florit els ametllers

i ens arrelen a aquest cel

que ens regala meravelles

quan ja s'acaba aquí l'hivern.

Llum majestuosa

Llum majestuosa,
elegant i sumptuosa
que ens fa estrenar un matí
poderós i carregat d'energia.

Resplendeix i simula que és el mar
un cofre embolcallat de cel·lofana
que ens regala la natura perque sí,
entre boires costaneres destinades a fugir.

I lluirà aviat el sol dominant
a un cel blau inimitable,
que tan sols en Sorolla copsaria.
I quan sigui l'hora del migdia,
vindrà el gat al jardí
a fer-nos a les flors i a mi companyia.
I amb la tarda arribarà la mandra
que m'esterracarà al sofà
fins que la pluja de mitja tarda
acompassada em desperti.
I simularem que ha arribat la primavera,
que l'esclat de la natura és imminent
i clausurarà la foscor grisa del hivern.

Ens ronda l'hivern

Solemne,
explícitament matinera la llum;
el vent, anunciat.

Real el fred
que semblava caducat.

Núvols de pas
que s'emporten pluja enllà.

Encara ens ronda l'hivern
per pintar de blanc els cims,
cremar les restes de llenya
i lluir jaquetes, xals i abrics.

Anuncia cada raig la primavera

Boires baixes
a les planes d'interior,
blau intens al cel vora la mar.

Arreu, les nits serenes,
i a migdia fa calor.

Fuig el fred
amb les ventades
i llueix serè el sol
al nostre hemisferi,
aquí, al nord de l'equador.

Anuncia cada raig la primavera,
anuncia cada raig l'abundor,
anuncia la vida que desperta
a les plantes amb les flors.

Anuncia la vida que desperta
als ocells amb els seus vols.

Anuncia la vida que desperta
als boscos de l'alegria la remor.

Anuncia la vida que desperta
a la natura tota, tota la verdor.

I els conreus i els borrons
i les poncelles de colors,
i els insectes i als camps les flors,
i la llum màgica i excelsa fins la tardor.



*

Ensumar el bon temps

No matina encara aquí el sol,
s'ha aixecat avui tard i mandrós.


I ha deixat sota la llum
un tel de boira allà lluny
que esborra el mar,
que ocupa el cel,
que pinta un matí serè
que ens ofereix moments calmats,
que ens fa sortir ja al carrer
i ensumar d'aquest febrer el bon temps.

Esclaten els colors

Quan els dies de febrer
s'estiren lluminosos,
quan les nits són encara
nius de fred,
quan els ametllers
escapen de l'hivern
i esclaten els colors
als grisos de ses branques.

Quan el mes més curt
pinta sol i estels al cel
i ens convida a veure'ls
per fruir del panorama,
és que el calendari vola
i ens fa lliscar pels fulls de l'any.