Les móres

Les móres prenen el sol,

els esbarzers projecten ombra.

La fruita, dolça,

acoloreix marges i sots

per lluir natura de color.

Mentre collim el raïm

i tastem alguna figa

ens saluda la tardor,

que ja arriba de visita.

La verema

El sol, la pluja i la vinya
són savis aliats
per regalar al raïm vida
que esclata a cada gotim.

Circells, ceps i pàmpols
són l'escorta del fruït,
i la verema cerimònia
on neix la màgia del vi.

Abelles i mosques, la dolçor,
colors i aromes, el most.

Creix el raïm


La parra a dues vessants
ha afillat un munt de pàmpols
i ha crescut més el raïm
que mira al sol de tarda.

Es va inflant cada gotim
augurant bona verema,
i tot el verd que li ha donat l'estiu
serà absent
quan arribi l'hivern.

No ens cal un calendari
per saber-ne l'estació,
doncs mirant-nos el raïm
esbrinarem l'època que és
observant llur canvi a diari.

Cançó de tardor

Heu fet ja la verema?
La vinya no té raïm,
és el most a la bodega
i aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?
Anem a arreplegar castanyes?
Busquem pinyons i ametlles,
que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,
cremarem la llenya seca;
necessitem caliu a prop,
que aviat s’amaga el sol.

El raïm més dolç

És el raïm més dolç,
de la vinya més preuada,
ha pres el sol d’estiu
i del hivern, la gebrada.

De nit al cel, l’estelada
i de dia llum fins la vesprada;
cada gra ja a punt d’esclatar…
Si plou ara, tots a tremolar,
doncs no convé l’aigua
abans de veremar.

Provem el raïm més dolç
de la vinya més preuada,
que d’aquí a una temporada
serà vi, vinagre o cava.