dimecres, 23 de setembre de 2009

Som els guatxi-guatxi

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

Ens agrada mirar el cel
i veure una nit d'estels.

Ens agraden les ventades
quan són exagerades.

Ens agraden els ruixats
quan cauen pels terrats.

Ens agraden els somriures,
ens agraden les rialles,
ens agraden les brometes
i també les pallassades.

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

La tardor s'ha fet poema (segona part)

Clicant aquí podeu trobar la primera part


Foto: Monasterio de Cañas (La Rioja)



La tardor s'ha fer poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.


La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.


La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.


***

La sirena



"La sirena", M.P.R. (8anys)




La sirena


Nedava pel mar

la sirena més dolça

solcant cada onada

fins arribar al far.


S'enlluernà la sirena

i cantava fins l'alba.


I en sortir el sol,

la sirena callava.



Alternança









Fullaraca a l'ampit de la finestra

dipositada pel vent d'una tempesta.

Escena per celebrar una tardor

que a l’hemisferi sud és primavera
.












***