dimarts, 12 de maig de 2009

Mil perills


Il·lustració: D.Dudin (9 anys)



Apressava la tortuga

el seu pas ranquejant,
doncs ensumava al seu voltant
mil perills que la empenyien a la fuga.

Corria per la platja cap al mar,
que qualsevol depredador la podria capturar
per fer-se aquella nit un entrepà de tortuga.
Són, aquests, assumptes complicats de la natura.


***

Poema de por, por

Em van xuclar la sang
tots els monstres, tots els monstres,
em van xuclar la sang
i se la endugueren cap a dalt.


Em deixaren sense vida,

em deixaren ressecat.


Sóc jo ara mòmia errant
i els vius, vampirs que van xuclant.

No hi ha més gran desgràcia
que aquest món de mort i sang.

No hi ha més gran desgràcia
que ser mòmia i anar errant.


******

Poema del desert

Foto: una duna de Mauritània



Cel constant i sense núvols,
cel amb sol ben contundent
que daura cada duna
i fa de la sorra un món calent.


S'hi passegen les aranyes,

sobrevolen els ocells
i avança la caravana
amb la parsimònia dels camells.


Pujarem damunt d'un d'ells,
i tancant ben bé la boca,
cavalcarem a contra vent

com fan les onades del desert.

I se'ns ficarà la sorra
entre la roba i la pell,

a les orelles, les parpelles i el cabell

i serem per sempre més
uns grans aventurers!


***