dilluns, 15 d’octubre de 2012

Excelsa remor


La catifa de fulles ha cobert el terra
i a l'aire es respira la llum de l'hivern.
Van marxant a la calidesa del sud els ocells
i als boscos encara queden bolets
mentre els vents ens arriben bufant fred.

Qualsevol dia ens sorprendrà la nevada
i el paisatge canviarà el seu to.
Haurem d'esperar llavors, amb paciència, 
l'aparició anunciada de la primera flor.

I és així com el temps, aliat amb la Terra,
ens regala varietat d'escenes amb ritmes
de bella i vella factura,
sovint carregades d'excelsa remor... 


La tardor és pinzell daurat,
l'hivern, paradís de la neu cofoia,
les primaveres, motors de vida acolorida,
l'estiu sequera de palla i blat.

Anem deixant impressions i petjades
passant per les quatre estacions;
un dia ens aturarem a la gran parada
i serem allà una part diminuta del tot.
Seguirà girant el món
i a la Natura sonarà el cant d'excelsa remor.