Cada dia

Cada dia comença un any sencer
amb canvis constants al cel,
un futur ple de temps
i la roda que dibuixa al camp la natura.

Colors daurats als arbres i ses fulles,
blanc de neu als cims més alts,
flaires florals als prats
i aquell sol d'estiu que madura les fruites.

Cada dia comença un any sencer.

Dansa del sol

Foto: Mauritània

Afable dansa del sol al firmament
passeig de llum cap a l'oest.
Dia a dia, d'estiu a hivern;
solsticis i equinoccis fidels al cel.

I lentament es fa de nit.
Naveguem per l'univers
mirem la lluna, li fem un vers.
I ens captiva la llum d'algun estel.




¨¨¨¨¨¨¨¨

Balla el Planeta

Balla el Planeta
la dansa de les estacions.

Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.

Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.
Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.

Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.

Balla el Planeta
la dansa de les estacions.




***

Les fades

Foto: Terjit (oasi d'aigües termals). Mauritània

S’apleguen a les fonts les fades d’aigua,

s’omplen d’energia allà, amb la flaire,

i acumulen anys a milers a despit del temps.

I dansen amb els raigs del sol,

canten balades a migdia,

prenen de nit la llum de lluna

i dormen a estonetes pels racons.

Les aixopluguen els desmais,

patinen per la molsa

salten entre les roques de granit

i llueixen rams de prímules,

orquídees i violetes

agafades, si és primavera, a l’albada.

I quan l’estiu és generós, a la cascada

prenen dutxes refrescants

i esquitxen gotes d’aigua

que semblen a l’aire diamants.

I si arriba la tardor,

acumulen mores dels esbarzers

es fan llits tous amb fulles seques dels roures

i s’alimenten tot el dia de castanyes i bolets.

Quan l’hivern emblanquina el terra

i congela arreu les aigües

somien entre el gel les fades

que són princeses dins dels contes,

astronautes de la Nasa,

protagonistas d’una sèrie a la tele

o magues sàvies d’aquest món.

T'acceptem

No s'acaba avui d'aixecar el dia.

Té mandra la llum?

Hi ha una gran boira,

ens envolta a qualsevol punt.

*

Enyor dels matins clars

que l'estiu ens regalava;

enyor de pluges primaverals,

contundents, sanes, senyorials...

*

T'acceptem, tardor,

perquè pintes amb poesia

el més gris

de la nostra diària monotonia.

T'acceptem!

*