statcounter

divendres, 31 d’octubre del 2008

Festa de tardor. Poema de Castanyada

La carbassa ens fa ganyotes,
i mira les castanyes torrant-se al foc,
ens atipem amb els moniatos
i els panellets esperen torn.
Les collites són guardades
i fem la festa de tardor.
Ens esperen nits de foscor
i ens esperen dies gèlids
i ens esperen les nevades
i ens esperen mesos freds.
Les collites són guardades
i fem la festa de tardor
mentre a l'altre banda del món
la primavera ja ha dut
hores de sol i l'esclat de les florides.

Ha perdut el cel la transparència

Ha perdut el cel la transparència.

Blanca boira, gris fluït,

aquarel·la aigualida

tot el dia fins la nit.

I aquell fred que surt de dins,

que et gela, que et flagel·la,

que t’envolta fosc i trist...

I saber que serà llarga

la dura temporada,

que la pluja té presencia assegurada,

que el mapa així ho garanteix

i que ja està anunciada la primera nevada.

I dir: al mal temps,

bona cara.

dijous, 30 d’octubre del 2008

No us queixeu

La tardor en duu gelades,
ha esvaït de cop l'estiu
ens refreda camps i pobles
i ens tanca prompte al niu.

A tranques i barranques
sortim a buscar el gra,
que si ara badem gaire
ens podríem congelar.

Així parlen els ocells,
així piulen pels boscos.
S'amaguen esporuguits
i espantats, pobrets van dient:

-No us queixeu amics humans,
que vosaltres teniu llenya,
sabeu encendre el foc
i anar de nit a la taberna.




dimecres, 29 d’octubre del 2008

La reina de les fades




La reina de les fades

va trobar un fong gegant
per omplir-lo cada tarda
de música, alegria i ball.




Blanc i gris i negre







Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Han fugit, són ja memòria
els colors i la clara llum del sol.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

S'ofeguen les fulles al terra
contra un asfalt de plom i por.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

I a ciutat la vida és dura,
les hores s'omplen de foscor.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.



dimarts, 28 d’octubre del 2008

Tempesta

Un feix de partícules flotants
s'engronxen a un raig de llum entrant.

La finestra mig oberta,
la cortina volejant,
la tarda, reposada i immensa,
rebrà una nit que arriba amb tempesta.

Signaran els llamps la foscor extrema,
els trons atronadors faran tremolar el bestiar
i la pluja, generosa, enfangarà els camins i els camps
mentre a casa, al voltant tots de la llar,
explotaran les castanyes que no has tallat.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Les mans i la tinta són del mateix color


(Foto de Xavier Bertran)



Les mans i la tinta són del mateix color
i el gest i les lletres i el mots
ubiquen el traç a un lloc qualsevol
i generen idees, gestionen projectes
als papers que van perdent la blancor...

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Ves a buscar castanyes!

Ves a buscar castanyes!


Passeja sota els castanyers

per omplir-ne sacs, paperines i cistells.


Que no t'espantin els marrons

ni les punxes dels pellons,

que no t'espanti el pes

de la fructífera recollida,

ni les fades del bosc

ni el vent que hi bufa allà en fer-se fosc.


Ves a buscar castanyes!


I quan la pluja aparegui

del bracet de la nit,

has d’estar ja a la cuina vora el foc

per torrar-les i entre dolços aromes

al caliu de la llar, menjar-nos la tardor.



Tinta de colors

Cau la pluja sobre els mots
i les lletres es deformen,
degoten tinta de colors
buscant rima amb la tardor.

Pinta la tinta els bolets,
les fulles que espanta el vent,
les castanyes més lluents
i la terra sota el cel.

I el poema es desfà
penetrant a la Natura
per regalar màgia al paisatge
amb coloraina inversemblant.



*

divendres, 24 d’octubre del 2008

Rodolins de Castanyada (Cicle Inicial)

Quan la nit és ploranera
fa córrer al llit la castanyera.



Entre fulles i pellons,
castanyes i rovellons.



Humit el bosc,
a la llar encés el foc.



Mil estels al cel del novembre
il·luminen fantasmes sempre.


Menjarem castanyes i panellets
fets amb bons ingredients.


El fred empeny el temps
i cada nit una mica creix.


Cada fulla pren color
quan s'instaura la tardor.


Tanqueu portes i finestres,
que volen marxar els mestres!

dijous, 23 d’octubre del 2008

Ha caigut

Ha caigut del punt més alt
ha caigut brusca i solemne,
s'ha estimbat del tot abaix.
La temperatura ambiental
avui, se'ns ha precipitat...

I la frescor al carrer,
i certes corrents d'aire,
i la grisor del cel,
i els núvols ploraners,
i la ciutat ben d'hora fosca
fan comparsa a aquesta davallada
que no per anunciada és inesperada.

Ens aboca tot plegat
al calendari refredat,
i a l'antesala d'un hivern
que ja deixa anar alguna nevada
als cims més alts de la muntanya.




Les ventades són lleugeres


Les ventades són lleugeres,
gairebé no s'aprecien;
el brogit del trànsit matiner
i les presses de la vida
les minimitzen.

Les ventades són lleugeres,
fan caure però, les fulles seques.

I si plou, ai!,
com rellisquen!

Dia fred


S'aixeca el dia fred:

esborra un estiu extemporani.

Amaga rostres,

capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.

I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.







dimecres, 22 d’octubre del 2008

Llum furtiva




Veig la llum furtiva
d'un sol aliè
que escalfa terres,
cims i pallers,
que daura pedres
de vells indrets.

Que ens guia els somnis

cap a altres temps.

Irromp de cop
amb la màgia del capvespre,
és un pom de raigs i pols,
és un so, és aroma, és tardor.






Sota els faigs





Fullaraca sota els faigs,

branques nues,
gris excels tocant el cel.

Rossinyols, quin tresor
molsut i groc
amagat, sabor del bosc!

Cobreix la nit
el paisatge,
fulles mortes
cucs, cargols
bolets i ocells
amb el fred
del cru hivern.

Cobreix la nit
el paisatge.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Del camp, del bosc






Del camp i del bosc,
els regals de la natura
que en duu la tardor.

La magrana madura,
el raïm que serà pansa,
el raïm que serà vi.
El raïm que al celler
omplirà de futur cada bóta amb el most.


Les móres més dolces,
els bolets, entre branques i fulles,
les castanyes cuites al foc.

Les carbasses de tots els colors,
les ametlles, les nous, els pinyons,
les teulades mullades,
i als camins la tardor
que il·lumina els arbres
fins que la nit expandeix arreu la foscor.






Fulles pel carrer





Cauen fulles pel carrer,

tot ho embruten,
tot ho embruten,
fins que un sol vesprer
les il·lumina amb foc serè.

Grogues, torrades,
canela, terra, vinagre,
porpres i ocres,
safrà verdader,
taronges, rogencs,
vermells, mel de vesper.

Colors de fulles pel carrer.

Temps de tardor










Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.

A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.

A pluja,
a riuada,
a herba mullada.

Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.

Tot fa aquella olor
a temps de tardor.


dilluns, 20 d’octubre del 2008

Mirall



L'aigua és un mirall:

calaixet de plata

per guardar el daurat

que la llum delata.

Cançó de tardor





Heu fet ja la verema?

La vinya no té raïm,

és el most a la bodega

i aviat tindrem el vi...



Anem a caçar bolets?

Anem a arreplegar castanyes?

Busquem pinyons i ametlles,

que farem molts panellets!



Encendrem la llar de foc,

cremarem la llenya seca;

necessitem caliu a prop,

que aviat s’amaga el sol.





diumenge, 19 d’octubre del 2008

Vitamines

Visca les vitamines!
Taronges, mandarines,
sucs de totes les fruites.
Atura refredats
i combat les malalties
la ingestió de vitamines.
Posted by Picasa

Vigileu!





Vigileu!

Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.

Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.

Vigileu!



dissabte, 18 d’octubre del 2008

Mig mort



El dia neix mig mort,

és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.

La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.

Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.



*


divendres, 17 d’octubre del 2008

Llum al dia



La nit encara al cel

i el matí que ara neix
per donar llum a un dia
amb tot encara per fer.

Trasllats i decisions,
cloendes inesperades,
permanència d'alguns dubtes,
mirades esquives al carrer,
carreres contra rellotge,
moments plens de temor,
discussions, fal·làcies, evidències,
i esperar que les hores siguin vives
i que, quan morin, no demanin corones ni flors.

Per donar llum al dia
amb tot encara per fer.


*

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Naveguen

Naveguen les paraules

pel mar del pensament,

salten les onades,

fan coreografia en vers.


Naufraguen algunes,

s’ofeguen tristament

i mai ningú les recupera,

l’oblit és monstre que creix.


Busca cada mot un sentiment,

solca, s’ubica, flueix,

determina l’ús el seu destí,

descriu el que et passa per la ment...


Naveguen les paraules.



dimarts, 14 d’octubre del 2008

La poesia és

La
La poesia
La poesia és
La poesia és un
La poesia és un món
La poesia és un món desconegut
La poesia és un món desconegut i
La poesia és un món desconegut i ple
La poesia és un món desconegut i ple de
La poesia és un món desconegut i ple de paraules
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides



FINS QUE NO L'HABITES





La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides fins que no l'habites.





dilluns, 13 d’octubre del 2008

Previsió



Gronxa una gota

la fulla morta,

cauran ambdues

al primer cop de vent.


Quedarà nua la branca

i el faig abillat d’hivern.

Sepulcre del bon temps

seran la terra i el cel,

i congelades les pluges

amb el fred més extrem.

Poema de la llum


El reflex de la foguera a través de la finestra,
la lluna immensa que a l'estiu regna amb llum freda,
el sol polsegós que entra a casa fins el terra,
el punt vermell d'
stand by, sempre en espera.

Un raig al bosc,
el color del most,
un llac de plata,
una sàvia mirada,
la pluja d'estels a l'agost
i la flama sagrada.



diumenge, 12 d’octubre del 2008

Poema de colors




Vermell
, síndria interior,

verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.





Poema del rellotge


Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...


T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.


Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.


Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.


Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.






dijous, 9 d’octubre del 2008

Poema del silenci

























***

Poema del foc


Bressol dels homínids,

flama a l'espelma,
incendi al bosc,
caliu a la llar.

El regales, mai s'acaba.
Si el comparteixes, creix.

Il·lumina,
cou i cuina,
crema llenya,
torra el pa.

De nit, al camp,
fa Kumbayà.

Sant Joan, costellada,
calçotada, castanyada:
foguera obligada.

Colors en dansa;
si el vent s'hi atansa
aviva el ball.
Si el vent rugeix,
el destrueix.


*


dimecres, 8 d’octubre del 2008

Poema de la lluna



Protagonista de moltes nits,

navegant del cel

sens motor ni rem.


Vela groga,

vela blanca,

"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.

S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.




(

Poema de la nit



Extrema la foscor que cau sobre la terra,

punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella

i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*

Amb permís del poeta Margarit


Malgrat que el dia ens estimbi contra la realitat,
que la llum sigui precària, massa gris i la pluja irregular,
que els carrers guardin a la memòria tota la misèria i molt poca glòria,
malgrat tot i a pesar de, amb permís del poeta Margarit,
que cadascú s'aixoplugui - si vol, si pot- a una casa de misericòrdia.

(Enhorabona, senyor Margarit!)

dimarts, 7 d’octubre del 2008

La tardor s'ha fet poema





La tardor s’ha fet poema

per recórrer tot el cel

i pintar amb colors de somni

el camp sota els estels.



*

La tardor s’ha fet poema

per créixer entre els bolets

i posar mots d’intempèrie

a les fulles d’arbres i arrels.



*

La tardor s’ha fet poema

per musicar moments

i cantar al bell mig de la natura

a l’aire, sense prèvia partitura.



*


Festa de tardor

Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
fuig el sol, ja plou.

És tarda d'encanteri
amb una gran tempesta,
trons d'orquestra
i llamps de llums tot misteri.

Les bruixes recuperen son imperi
i els follets fan la resta:
organitzen al bosc una festa
de tardor per perdre el senderi.

Preparen el sopar, que és un bon tiberi
a base de carbassa feta crema,
codonyat bullit amb sèsam
i pinyons regats amb most per beure-hi.


.................................................


Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
surt el sol, no plou.


Com un pinzell






Com un pinzell

caigut del cel,
com un bany daurat
de sol i mel.

Tenyint el bosc, tenyint el camp,
grocs, torrats i foc fan un gran ball.




Ballen tots




S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.




Dorm el fred



Dorm el fred,
tot l'estiu descansa
fins que la calor
marxa de vacances.

I quan el fred desperta
arriba l'alternança:
mocador al coll i màniga llarga,
encostipats, mocs al nas,
la revolució dels colors al camp
i molta anyorança.

Fulles en transformació constant,
el roig a algunes branques,
tots els grocs i molts torrats
reben el fred quan se'ns atansa.

Quina harmonia de colors
si la pigmentació de tardor esclata!

Quanta varietat de llums a un cel d'or i plata
quan el sol declina i la nit arreu s'escampa!


*

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Tarda de tardor



Tarda de tardor,

llum esquinçada.

La que surt del sol

cap a una terra escarpada.

*

Daura branques i fulles,

pinta els núvols d'aquarel·les,

ens il·lumina els camins

i banya amb colors les pedres.

*

Fa créixer els capvespres

fins que són inusitats espectacles

per a mirades àvides

d'arquitectures paisatgístiques càlides.

*


Posted by Picasa

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Sense estridències



Sense estridències
ni colors espectaculars.


Coberts per la pinassa,
amb el barret dissimulat
i el peu quasi soterrat
van creixent els ceps.


Com taps de cava.
Camuflats, aromàtics,
carn compacta, densa i blanca;
regal del bosc a la nostra taula.



divendres, 3 d’octubre del 2008

El cel d'aquest matí

Coixí flonjo espès i gris
és el cel d'aquest matí.

Sortir al carrer amb el temor
de veure-ho tot en blanc i negre,
amb la por ficada al cos
per l'absència dels colors,
en aquell estat de trànsit
d'abans de la tempesta.

Els ions carregats,

les preocupacions al cap
i un futur incert, obscur i fred,
antesala del pervindre...



dijous, 2 d’octubre del 2008