dimecres, 19 de maig de 2010

161è Joc Literari


És la vida




És la vida llar d'infants,
és asil dels avis orfes,
és la llum fina de l'albada,
és somriure al carrer,
és rialla amb la trobada,
és parar de caminar,
mirar enllà
i somiar i somiar...

Faquirs de punyals propers,
som tu i jo i aquell
contemplant el gris sever
mes fosc de l'asfalt negrer.

Llunyania a l'esguard
i l'esperança al ras.
Rialles càlides de tarda,
solemnitat a cada pas.


És la vida llar d'infants,
és asil dels avis orfes,
és la llum fina de l'albada,
és somriure al carrer,
és rialla amb la trobada,
és parar de caminar,
mirar enllà
i somiar i somiar...



***
Participació al 161è Joc Literari del blog "Tens un racó dalt del món",

d'en Jesús M. Tibau.



***

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies!!!

poesiaula ha dit...

gràcies a tu, Jesús, que ens convides a participar!

Rafel ha dit...

Un poema alegre i vitalista.

poesiaula ha dit...

Com la foto, Rafel!

Elvira FR ha dit...

Bon relat en vers! somiar i somiar...tan debò

Marta ha dit...

Els avis també poden ser orfes, quanta raó!

poesiaula ha dit...

Elvira, gràcies! És que la foto és molt suggerent...

poesiaula ha dit...

Marta, és el més habitual...

La Meva Perdició ha dit...

Nens i avis, potser tenen més present la sensibilitat, però també son més fràgils. Preciós poema

poesiaula ha dit...

La Meva Perdició, sí... tens raó. I no sempre la nostra societat ho té en compte. Llàstima.
Celebro que t'agradi el poema!