dilluns, 8 de juny de 2009

Tancarà l'escola portes

Tancarà l'escola portes,
quedaran les aules a fosques

i l'absència es farà evident

als racons plens de buidor.


L'absència de la canalla,
d'enrenou, de crits i veus,

de llibres, deures i cançons.
Sols, ha quedat tan sols

un halo de misteri i pols
atrapat al pretèrit imperfecte
d'una conjugació fantasma.

Hi ha a l'ambient el rastre de mots
ballant per l'aire cercant un lloc,

d'excel·lències desitjades,

de músiques inacabades,
de llàgrimes que esborren un problema ja resolt,
de guix, colors, mapes, murals i fitxes,
d'oblits, records, retalls, somriures i jocs.

Hi ha a l'ambient un eco de sons
bressolats pel gran silenci.
Fugirà la vida cap a fora,
fugirà, fugirà aviat de l'escola.




El cel


Font de llum inversemblant,
de variada i rica factura.
Uns dies, esponjada.
D'altres, densa i emplomada.

Factoria infinita de núvols
i tempestes i ruixats i plugims,
calamarsades i brises assolellades
i pluges d'estels a l'agost, qualsevol nit.

Seu de tots els blaus,
cau d'espai per levitar mirades,
fer volar al vent estels
i retratar capvespres de sol i mel.

Rebost d'imatges i somnis,
pistes fluïdes pels avions
obertes a totes les dimensions
i origen de totes les lluminàries.

Escenari pels coets,
semiesfera sense fi,
cúpula de màgia la nit de la revetlla,
sensor de les aromes al jardí.

Mapa de les constel·lacions,
aixopluc pels ocells, mosquits i papallones,
examen quotidià pel meteoròleg
i refugi celestial pels astronautes.

Llibre blanc per escriure desigs,
estendre a l'aire llençols i competir amb la Via Làctia,
canviar de pla l'escena d'una pel·lícula
i encetar dia a dia a la vida una aventura.

Fons fosc per la lluna.
Lluna plena o minvant o creixent,
la que encanta las nits quan es reflexa sobre el mar,
la que il·lumina gats i fades... El cel











És la tarda inacabable

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.
A l'estiu contrast de sol i ombres
que ens fa córrer sota els arbres.
A l'estiu que daura els paisatges,
que ens regala hores salvatges,
que desglaça els cims més blancs,
que madura a poc a poc les vinyes,
que capgira sobre el mar tempestes,
que pinta als camps flors entre les herbes.

A l'estiu dels dies llargs i vespres pintats,
de jocs a la platja i aventures sota l'aigua,
de converses, sobretaules i migdiades,
de cançons amb ximpleria a les tornades,
de gespa que s'asseca i vol beure,
de llibres plens de màgia a pàgines i lletres,
de vestir robes lleugeres i dur als peus sandàlies,
de pells sobtadament vermelles mendicant crema,
de gaudir d'un temps plàstic, bonic i immens...

A l'estiu de vent que cap al setembre
despulla lentament les branques
i ens retorna a ser titella de cadira i taula,
a la devoció indiscriminada a calendaris i rellotges
i a matinar a diari fent carreres amb l’albada.

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.