Salines a la platja

Salines a la platja,
mirall de nit al mar tancat;
l'aigua reflexa el cel,
la lluna i els estels.
Mirall, mirall salat nocturn,
pou fosc ple de diamants.


Salines a la platja,
mirall de dia al mar tancat;
l'aigua reflexa el cel,
el blau i el sol extrem.
Mirall, mirall salat diürn,
gran bassal de llum.



***

Hem tingut dies calmats

Hem tingut dies calmats,
hem fruït d'hores brillants
amb tota la llum a dins del mar
i, surant-hi,
una gran tranquil·litat.

Hem vist nedar els peixos
hem sentit afables brises
i la olor de pi i alzines
que poblen els cims veins.

Hem vist a prop gavines,
a les roques corbs marins,
l'aigua acaronant les roques
els llaüts a la sorra dormint.


***

Ballem a mar

Es banya el sol
es banya el cel
es banya el món
em banyo jo
et banyes tu
es banya ell
es banyen elles
ens banyem tots,
banyem els ulls,
banyem el nas,
ballem a mar,
som llum i sal.

Al fons del mar

Hi ha una festa al fons del mar,
les sardines canten coples
i surten a ballar
el lluç, el pop i el rap.

Un raig de sol a tot acostumat
fa brillar a l'aigua un calamar,
que destaca pel seu ritme
i la gresca que li agrada organitzar.

S'aixequen les onades,
salten àgils contra els penya-segats
i la festa continua al fons del mar.

Ve una gamba, ve un cranc,
venen la lluerna i el peix-gat
i acaben amb la gresca ja d'un salt,
doncs la nit posa fi al ball
amb mil fanals petits penjats d'un fil.

A la platja

Alçada, blau intens,
cúpula neta
per acomiadar l'hivern.

I el sol flota,
mil diamants m'enlluernen
sobre l'aigua.

Un bany particular
solemne a la platja:
llum, espai, aire salat,

i a dalt, focus solar.

Al mar, tot el sol

Al mar, tot el sol.

Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.

Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.

Al mar, tot el sol.

Matinar

Matinar, anar a primera hora a la platja
per trepitjar cada petjada de les gavines vora mar.

Reconèixer ses circuits,
llurs passeigs per la sorra a l'albada
abans d'aixecar l'inicial vol del dia.
I fruir d'un mar encara en calma.

Al mar

No hi ha finestres al mar,
ni portes ni sostres,
és descapotable per dalt.

I balla i salta i canta
cada onada coral.
I amaga tresors enfonsats.
I sorprèn,
i convida la gent.

Reguitzell de gavines

Humitat a la cara,
sembla que res mai més serà sec.
Olor d alga, salabror a tot l ambient.
Reguitzell de gavines que criden
i canten a l aire silent.
La tarda cau sobirana presencial
gris i espartana sobre l aigua essencial
que marca frontera fonedissa
entre l adéu d Alfonsina i la vida.

Alegria desbordada

Fan una festa els peixos al mar,
ballen contents amb el corrent:
no surten barques a pescar,

es queden a port per protestar.

Alegria per a l'orada,
el rap, el lluç i la pelaia.
Alegria, ui!, desbordada,
que la vaga els hi ha ofertat

llarga vida assegurada.

He vist el mar

He vist el mar

mirall de plom i llum

reflectint el sol a cada punt.

*

Enlluerna les gavines,

enlluerna els corbs marins,

m'esquitxa les sabates

cada onada vora els pins

i em retorna a cada passa

als records submarins.

I em remet a aquells tresors

que els pirates manllevaven

als senyors més rics del món.

I em porta amb les corrents

a les batalles més bravíes,

i em transporta als carguers

plens d'esclaus amb grillons,

i a les històries més penoses

que les aigües guarden amb zel...

*

Suraven

Suraven ahir al mar

punts iridescents i irradiants.

Ignorem si il·luminava més el sol

que l'aigua viva i reflectant,

aquella massa viva inquieta,

enlluernadora. Era un flash.

La lluna duplicada

La nit fa del mar mirall,

grafit grisenc espès de llum freda,

mentre el penya-segat amb pins entre atzavares

perd amb la foscor protagonisme,

doncs és més espectacular

la lluna duplicada bressolada per les aigües.

Mogut el mar

Mogut avui el mar,

que desplaça l’aigua

amb ritme sonor.

Contacte inacabable

d’onades perdurables

amb la platja de la cala.

Venen veloces

amb escuma cavalcant

i és lent el retorn

de l’aigua ondulada.

Deixen en marxar

una banda ampla

de sorra mullada

tota pentinada

i flanquejada

per les roques brillants.

Ens sobrevola una gavina

als quatre banyistes

que mirem cap al mar.

Continua una cantarella, esquitxades

de l’aigua que a embranzides

modela una costa espectacular.

17-7-07

Peixos petits

Són diminuts els que s'acosten a la platja,
s'arrisquen a nedar quasi sense fons
i la transparència els posa en evidència,
l'aigua neta els delata...

Són els peixos petits
que neden entre les roques,
la sorra, el sol i les boies.

Tot el mar



Tot el mar està esperant
que la nit pengi la lluna,
doncs vol ser el més gran mirall
del satèl·lit fulgurant.


I vindran els rogers i les orades
i els pops i les llagostes i els calamars
a dansar amb la llum daurada
mentre els humans somiem mons ideals.

I quan neixi l'albada
i el sol torni a sortir
s'amagaran la lluna i els animals
i ens convidarà el mar a prendre un bany.