statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fem poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fem poesia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de novembre del 2009

Bressolarem els sons

Bressolarem els sons
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.


I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc

al bell mig d'un nou poema.



Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.

dimarts, 9 de juny del 2009

Capseta de la poesia

Fica-hi paraules sentides,
esgarrapades, singlots i ferides,
preguntes transcendentals,
records i desigs, alegries i alguna bogeria.

Fica-ho tot a la capseta de la poesia.
Mires a dins de seguida,
fiques la mà i comences a estirar.

Trauràs els mots encadenats
lligats amb la màgia de la capsa
fets poemes curts o llargs,
emocionats, emocionants i rimats.

Poemes del sol, de la lluna,
d'històries d'abans,
de pluja, de fang, de plors i amistats,
d'escoles, de nines, de tresors amagats.

Poemes d'amor,
poemes de flors,
de vols de voltors,
d'abellarols o d'un trencalòs.
Poemes d'estiu al sol.
I de totes les remors.

A la capseta de la poesia.

Aquest poema està inspirat en l'entrada que Sàlvia acaba de penjar al seu blog http://bibliopoemes.blogspot.com

Moltes gràcies, Sàlvia!

dimecres, 27 de maig del 2009

Els poemes



Camparem amb els versos per l'espai,
llençarem veus d'harmonia a les galàxies
i expandirem pels hivernacles, fets esglai,
els poemes que bastim entre fal·làcies.



Cada mot serà llavors imprescindible,
i la remor que es desprengui del seu so
acaronarà amb dolç perfum nocturn de flor
cada tros de veritat lògica i tangible.



Tindrà així la poesia entitat vital,
hi serà arreu, com l'aigua és a la pluja,
com la tinta habita dins dels llibres,
com la música a una cançó de bressol...

Tinc



-Tinc
tota la poesia a dins-
va dir un raig de lluna.


La expandiré pels prats,
els pous, els vents i les ciutats.
La expandiré a la mirada dels gats
quan saltin pels terrats.


I quan a trenc d'alba el sol em foragiti,
la vostra memòria col·lectiva serà arxiu diürn
del ball compassat de tots els mots dansants.
Serà la poesia un luxe al vostre abast.


dijous, 21 de maig del 2009

Post mil (1000)

Il·lustració: Dolors Todolí

Aquest és el post mil
d'un blog de poesia
que va néixer ja fa temps
i creix una mica cada dia.

S'alimenta de la vida,
s'abasteix amb pulcritud
de paraules cada minut
coreografiades per la rima.

Hi ha festa avui al blog
amb ball, sarau i alegria,
que no es celebra cada dia
tenir a dins mil posts.

Solemne i feliç
acumula mots el lloc
amb dibuixos i fotografies
per il·lustrar tanta poesia.

Tanta poesia...




dilluns, 20 d’abril del 2009

Al mar de les paraules

Il·lustració de Dolors Todolí

Navegant pel mar de les paraules

veig les que esquitxen llum al cel,
les presumides, les agosarades i les atrevides,
les que s'arrosseguen pels entrellums de les onades
i algunes, destarotades, que no saben
com frenar sa immersió al pou de vent i salabror.

I m'atrapen les paraules a sa xarxa poderosa
feta de rimes i raons,
teixida amb la sintaxi de ritme i so.

S'expandeixen, fan un món
de poemes i versos en saó.

I com les barques,
solquen sàvies,
suren vives
bressolades per la lluna
o els raigs calents del sol.


dimecres, 1 d’abril del 2009

Jugar amb els mots



M'agrada jugar amb els mots

i estirar lletres de les paraules.

Buscar al pou intern immens
la serenata amb rima i el caprici
d'aquestes hores amb llum a dins,
d'aquelles espectrals que duu la nit,
de l'esdevenir, d'aquell demà fictici,
d'un reflex llunyà, imatge o parany.
Tal vegada, de la visió un engany.

La serenata amb rima i caprici
d'un univers inventat cada solstici
que fa del poema un planeta excels.

La serenata amb rima i caprici
que vol que algú la digui
i busca veus a la llum dels estels.



dissabte, 28 de març del 2009

Quan t'envolta la florida


Quan arreu cou la vida,
creix la llum més cridanera
i t'envolta la florida.

Quan avances entre flors
i al teu món és primavera,
fan poemes els mots.

I solemnes s'empolainen
per tenir-hi veu i vot
amb l'enganxina de la rima
i confegir una Poesia.



Foto: Primavera a Xipre
IBM

Amb la paraula justa

" la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa."
Màrius Sampere



Com les paraules surten del teclat,
amb ses lletres ordenades,
la precisió que requereix cada significat,
i els tentacles nítids coordinats amb d'altres mots!

I saber que el poema digereix els malsons,
magnifica etèries boires
i indueix els records al refluix de les coves
habillant d'art les reflexions.





(Aquest poema és pels mestres)

dimarts, 24 de març del 2009

T'aboca la Poesia


Quan el poema neix ja fet,
quan les tecles matinen
i l'albada el beneeix.

Quan s'imposa a tot el vers,
quan l'entorn desapareix
i les paraules són el món.

És què t'aboca la Poesia
a entrar al cau dels mots
per ser rata de la lletra.



***



dijous, 12 de març del 2009

Amb dolça poesia

Remugar una cantarella,
copsar remors d'un món llunyà,
romandre a l'aguait d'un so
silbant en veu baixa una cançó.

Deixar anar els mots enllà,
descriure els ritmes de la vida,
obrir els canals per comunicar
escribint-ho tot amb dolça poesia.

Esbrinar dels misteris
els trucs mes feixucs
i explicar-los a llestos i rucs
amb rimes i encanteris.