La neu

La neu cau abundosa,

abraça branques i temps

sota el vol baix de l'alosa

que divisa el tel blanc del cel.

El silenci de les volves

en volar a caprici d'un boirós vel

ens musica pau amb veus

que ens aixopluguen cada vers.

I cantarem un poema

lloant el foc i la llenya

rimat per la duresa del fred

i la fe en la primavera ja propera.

I la neu, esglai sobre del paisatge,

romandrà fins que el blau més intens

ens regali sol a tot l'engranatge,

i tanta blancor s'esvaeixi

o

amb la calidesa de l'oratge.

*****

Fred

S'ha quedat el fred enganxat a les façanes,

als nassos dels vianants

i a les mans dels operaris

que van reparant cables pels terrats.



Ens tanca dins de casa

i ens congela l'escalfor.

No hi ha prou llenya al bosc

per escalfar-nos amb el foc.



No remet aquest hivern el fred,

és a tothora intens,

ens fa evident l'alè

i solidifica totes les llàgrimes...

El fred a casa

Ja tenim el fred a casa,
escombra amb el vent
nit, matí, migdia i tarda.

Renova els camps,
despulla els arbres,
momifica els nostres paisatges.

Ens diu, en la llengua del temps,
la que interpreta amb la llum el cel:

-Obriu els porticons,
tanqueu-hi les portes,
enceneu a la llar
la flama i el foc,
que l'hivern és a prop
i la vida un tresor
que a redós del caliu nia.

La primera nevada

Ha caigut la primera nevada

a territori de muntanya.

Benvingut siguis, hivern!

A poc a poc ens aniràs atrapant,

i faràs de l'ambient regne del fred,

pintaràs de blanc el territori

i abastiràs de neu glaceres i llacs.

***

Edredons, mantes i vànoves

Edredons, mantes i vànoves,

heu caigut a sobre els llits

per aïllar els somnis solemnes;

benvinguts siau, cobrellits.

***

Càmera d'aire cada una de les nits

embolcall-aïllant pel cos

de les sobtades inclemències

que ens duu l'oratge de tardor.

***

Aixopluc i protecció

mentre duri el fred

al nostre racó de món;

vànoves, mantes i edredons...

***

Benvinguts siau, cobrellits,

càlids amics tèxtils de les nits

***